Lectures: Ramon Llull. La controvèrsia jueva

Eduard Torrents
Glénat.cat

Per fi he pogut fer-me amb un exemplar de Ramón Llull. La controvèrsia jueva, i llegir el que m’ha sembla una novel·la gràfica interessantíssima i sorprenent. Bé, de fet la sorpresa hauria de ser que fins ara ningú no s’hagués acostat d’aquesta manera a un dels personatges fonamentals per entendre com va aconseguir la cultura i la llengua catalana eixir del fang del llatí vulgar.

Efectivament, hi ha raons més que sobrades per considerar Llull tot un heroi de la literatura i la filosofia i, a partir d’aquí, preguntar-se com va arribar a ser-ho. Aquesta és bàsicament la premissa d’una obra que perfectament podria haver-se publicat sota el títol de Ramón Llull Year One. A mig camí entre la realitat i la ficció, l’autor mescla anècdotes conegudes, fets històrics i invenció novel·lesca per reconstruir la peripècia que hauria portat el mallorquí universal a deixar una vida dissoluta i emprendre la construcció de la seva Art per entendre el món així com la seva extensa producció literària.

Visualment, s’ha de reconèixer que en una primera fullejada el dibuix no resulta especialment atractiu, però aconsegueix de seguida endinsar-nos en la narració quan ens posem a llegir. Potser és gràcies a la notable feina feta quant a l’ambientació històrica, la cura amb els colors, la planificació i sobre tot un plantejament narratiu ple de dinamisme i capaç d’explicar els fets també a nivell simbòlic. El guió, per la seva banda, està també molt ben lligat i ens porta des d’un macguffin detectivesc fins a la introspecció del protagonista amb una lògica admirable. Com en un raonament del mateix Llull, tot té la seva funció i la reva raó de ser en aquest còmic, des dels personatges fins a les diferents trames.

En resum, trobe que he de recomanar enèrgicament aquesta novel·la gràfica. No només he gaudit com a afeccionat al bon còmic, i en català, sinó que a més m’ha aportat una visió fresca d’un personatge que és sempre interessant. Sincerament espere que Eduard Torrents seguisca oferint-nos obres a l’altura de la seva gosadia. A banda d’això, el que no em queda gens clar és si la grandària del format escollit, que és la d’un àlbum més gran de l’habitual, afavoreix especialment el resultat final.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *