Per Tutatis!

Chester Brown és un autor contundent que ha abraçat el concepte de novel·la gràfica fins les últimes conseqüències. Això comporta no només un guió amb una certa profunditat i un estil adient que permeta desenvolupar-lo, sinó també una important dosi de reflexió. Aquesta està present en obres de caire més personal com “El Playboy” o “Nunca me has gustado”, o en la genial biografia de “Louis Riel”, que presenta la seva cara més política. Doncs bé, “Pagando por ello” diria que suposa una síntesi del que havia fet fins ara.

Es tracta d’un diari d’experiències amb prostitutes, acompanyat de converses sobre el tema amb les mateixes, amb seva antiga parella i amb els seus habituals amics comicaires Seth i Joe Matt. En elles, Chester Brown ataca el que ell anomena amor romàntic, que considera perjudicial pel seu caràcter excloent en contraposició a l’amor familiar o amical, i es nega a tornar-hi a caure. Això el porta a contractar el serveis de prostitutes enmig de la particular legislació canadenca.

Per entendre-ho tot plegat, potser caldria aclarir que l’autor és un llibertarià convençut (“libertarian” no té res a veure amb “llibertari”, tot i l’habitual errada de traducció), que fins i tot ha arribat a presentar-se com a candidat pel Libertarian Party of Canada. He de dir que personalment veig aquesta ideologia com a pròpia de cínics o d’ingenus, i el retrat un pèl sociòpata que l’autor fa de si mateix no m’ha convençut del contrari. En tot cas, allò segur és que Chester Brown és una persona de notable intel·ligència, que sap raonar molt bé, argumentar les seves posicions i en suma fer apologia del seu pensament tot portant-lo a l’extrem amb l’excusa de la prostitució.

De tota manera, té certa gràcia que refuse l’amor romàntic, que ell assimila a l’amor cortés de la lírica trobadoresca occitano-catalana però no l’individualisme radical que ell practica, quan segons les seves tesis un i altre tindrien el mateix origen. Tampoc entenc com l’amor romàntic nascut, segons ell, al segle XII pot haver estat l’origen de l’esclavitud. Una lleugera repassada històrica suggereix més bé el contrari, no us sembla? Fos com fos, és interessant veure com evoluciona en les seves posicions al llarg de l’obra, cosa que no deixa de ser un important punt al seu favor.

En fi, tot això no importa massa, ja que el simple fet que us parle d’aquestes coses demostra que hom s’hi acaba implicant en la reflexió que ens planteja aquesta novel·la gràfica, i només per això ja em sembla interessant. D’altra banda, Chester Brown és un comicaire mòlt hàbil, amb un gran domini del ritme narratiu i d’uns recursos gràfics que empra amb una contenció gairebé zen. La seva estètica parteix de la seva ètica artística i personal, que no és altra que l’honestedat més crua i el rigor expositiu per sobre de tot. Així que si cerqueu el preciosisme en el dibuix o allò que en diuen una “bona història” del tot inofensiva, millor no llegiu aquest còmic. En cas contrari, és molt recomanable!