“Planeta de Exilio”, de Ursula K. Le Guin

No és aquest el millor llibre que ha escrit aquesta dona, cosa que no
estranyarà ningú que conega la seva bibliografia. És però, un que m’ha
semblat de lectura adient als nostres dies. Per la seva estructura de
faula es pot agermanar amb d’altres novel·les curtes com “El nombre del
mundo es bosque”, “Los desposeídos”, “L’ull de la garsa” o “La mà esquerra de la foscor”. Això, per
suposat, inclou la reflexió que sempre hi trobem en aquesta autora sobre
la condició humana, la conclusió de la qual aquí ens parla de la
qüestió migratòria.

Bàsicament, tracta de com uns estrangers deixen de
ser-ho per diverses raons. La primera, per un arrelament cultural i fins
i tot biològic que només el temps pot aportar, com és el cas d’uns
vinguts d’un altre planeta i d’una altra civilització a la qual
consideren com a la seva pàtria en comptes del planeta on estan
“exiliats”. Segon, per haver lluitat per la seva terra d’acollida front a
la barbàrie que suposa una invasió que només té per objectiu l’espoli
de la mateixa. Tercer, per haver fet les paus amb els indígenes i la
seva cultura, als quals hauran de considerar com a iguals per fer
germinar la llavor del mestissatge i poder enriquir-se tots plegats en
sentit ample. I quart, i no menys important, per la seva decisió autònoma i la voluntat de donar els passos que cal per aconseguir aquest
arrelament.

La conclusió gairebé sona a proposta política, però la
descripció del procés es mou en paràmetres ètics d’escala humana, allunyats de l’alliçonament. Queda
clar que la seva pretensió és obrir el debat en la millor tradició de la
ciència ficció però, no obstant, s’ha de dir que el llibre compta amb
nombroses escenes d’acció i el seu estil és molt àgil. Per cert, el cas
concret m’ha recordat un poc al dels “metis” canadencs dels que parlava
Chester Brown a la meravellosa novel·la gràfica “Louis Riel”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *