Diletant i dissonant

Les tabaqueres són uns animals marins del mateix grup –els equinoderms– ­­que les estrelles de mar o les garoines. S’assemblen a aquestes últimes en l’estructura bàsica, però en difereixen perquè tenen un cos relativament petit (4-5 centímetres) i unes pues proporcionalment molt llargues (de mig pam en amunt).

La seva morfologia és una estratègia defensiva que alguns humans han fet pròpia. Es tracta de concentrar les pròpies idees en un mateix –o en nucli molt petit d’íntims– i situar les barreres protectores ben lluny, perquè evitin l’entrada d’idees alienes. Ignorar què pensen els altres és la millor manera de sobreviure sense dubtes ni vacil·lacions.

Hi ha tabaqueres amb una tècnica superior: a més de les pues llargues, s’enterren en un fons fangós, allà on l’aigua de l’entorn és tèrbola i impedeix una visió prou nítida. També l’han copiada alguns humans, aquesta modalitat. Són aquells que generen prou soroll al seu voltant perquè tothom es despisti o es distregui, de manera que sigui molt difícil de penetrar la seva cuirassa i endevinar les seves motivacions.

La nostra espècie deu l’èxit evolutiu a la seva capacitat d’entendre i fer-se entendre. Sembla, però, que ho hàgim oblidat i que es difongui entre nosaltres la necessitat d’aïllar-se i alçar barreres: als inicis de la societat informacional hem convertit la incomunicació –maquillada amb molta interacció superficial– en la principal arma d’autodefensa davant un món ignot que, de fet, sentim hostil. Tornem, sense adonar-nos, a l’estadi de tabaqueres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!