Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Ha estat inclòs en la llista de les vint-i-cinc persones més decisives en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ha escrit desenes de llibres sobre la matèria –un dels quals fou nominat al Premi Pulitzer el 1977.
Amb tot plegat James Martin s’ha enriquit, en diners però també en coneixement. Gràcies a tots dos, ara impulsa la 21st Century School, adscrita a la Universitat d’Oxford.
L’Escola va néixer amb l’ambició d’abordar les grans qüestions a què ha de fer front la humanitat: l’envelliment, les infeccions emergents, les migracions internacionals, els canvis ambientals, els nous horitzons virtuals, l’educació… Els temes no són nous. Tothom els esmenta quan vol guarnir el seu discurs amb un toc de persona llegida, que està al dia de les coses. En acabat, tothom se n’oblida i se submergeix en els ridículs maldecaps que omplen la nostra quotidianitat.
La 21st Century School vol fugir d’aquest esquema i dedicar-se a allò que realment pot determinar el futur de la humanitat. Sembla com si se sostingués en dues idees complementàries. En primer lloc, que el coneixement humà és capaç de donar respostes útils per a superar els greus reptes actuals. Ara bé, li cal pensar amb tranquil·litat i centrar-se, sense les distraccions pròpies de les urgències i les immediateses, en les preguntes apropiades.
En segon lloc, n’emana el convenciment que tenim a l’abast més solucions de les que realment apliquem. Hi ha un cert atribuïble a la inèrcia, inherent a la introducció de qualsevol nova tècnica, però hi ha, sobretot, un problema de desconnexió entre l’esfera que investiga i l’esfera que decideix. Tenim ja el coneixement per a fer front a alguns aspectes crucials. Tanmateix, no ens hi acabem de posar per culpa d’un còctel perillós de desconeixement i mandra.
Ja fa un cert temps, un dels intervinents en un seminari es planyia de la situació erràtica de Catalunya, causada, segons ell, perquè tenim uns polítics que no pensen. Vaig gosar dur-li la contrària: per què han de pensar els polítics? El que han de saber fer és escoltar, contrastar, ponderar i decidir. Quan acusem els polítics de no pensar, estem reconeixent que vivim en una societat en què ningú no pensa. O que no pensa en allò que mereix l’esforç. O que s’ho calla perquè ningú no està avesat a escoltar. L’efecte, en qualsevol cas, és el mateix.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tot llegint-te m’ha vingut al cap un acord de col·laboració que la UOC anava a signar amb alguna institució depenent de la Universitat d’Oxford. Per un moment he pensat que parlaves de la mateixa, però no. Aquella era (és) l’Oxford Internet Institute.
Tafanejant el web del The James Martin 21st Century School m’ha cridat l’atenció un detall. El seu director, Ian Golding, no és un acadèmic sinó un home que ha ocupat alts (molt alts) càrrecs en organitzacions internacionals importants: Banc Mundial (vicepresident), OCDE, Banc Europeu, etc.
Sembla que han començat a canviar moltes coses en la universitat europea…
Rep la meva cordial benvinguda.