L’abril del 2003 va tenir lloc a Niça una important reunió científica que va advertir[1]:
Han passat 15 anys i la realitat ha avalat les seves prediccions sobre aquest nou risc. Gairebé cada any s’han patit episodis de pluges torrencials al nostre continent i ja s’han acumulat, tràgicament, alguns centenars de morts per la seva causa.
Es poden al·legar moltes justificacions però s’han d’excloure la falta de coneixement, la imprevisibilitat d’aquests fenòmens o els fats divins. En aquest i en molts altres aspectes, hi ha prou estimacions sobre l’impacte del canvi climàtic i, fins avui, els amenaçadors pronòstics només han pecat de conservadors –les conseqüències han estat més intenses o més ràpides del previst.
En canvi, les estratègies d’adaptació continuen essent la germaneta pobra de les polítiques climàtiques. Després del terrible terratrèmol de L’Aquila del 2009, sis geòlegs foren acusats i condemnats per negligència, per no haver avisat prou bé dels riscos.[2] Quan arribi el dia que algú vulgui perseguir responsabilitats per les catàstrofes originades per l’escalfament global, no podrà assenyalar els científics: els advertiments hi són, el que manca és diligència en les respostes.
[1] Jones, Nicola (2003) Here comes the rain… New Scientist, 26 d’abril.
[2] Redacció (2012) L’Aquila quake: Italy scientists guilty of manslaughter. BBC News, 22 d’octubre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!