Hem de tenir les mateixes prioritats en infraestructures?

Fa uns dies, la Cambra de Barcelona acaparava pàgines senceres als principals diaris de Barcelona: havia presentat un informe sobre el dèficit d’infraestructures que pateix el país. La fórmula adoptada era efectista: rescatar la llista que la mateixa Cambra havia plantejat el 2006 i constatar quines obres s’havien impulsat i quines no.

Poc deu sorprendre que guanyin les pendents després d’un decenni de profunda crisi, de la qual s’han recuperat les estadístiques però no les arques públiques ni moltes famílies. En canvi, el que ens hauria de sorprendre molt és que la llista reivindicada sigui la mateixa de fa dotze anys.

Quan vam adonar-nos de la gravetat de la recessió i les seves causes sistèmiques, el mot d’ordre general fou que havíem d’abordar reformes estructurals, repensar el capitalisme, recuperar la supervisió pública d’activitats que es desbocaven fàcilment… Sumem-hi la presa de consciència sobre la necessitat d’adequar el model econòmic als reptes que ens planteja el canvi climàtic, les desigualtats o la fragilitat de l’oferta de recursos bàsics… Si les infraestructures clau d’ara són les mateixes de fa dotze anys, o bé aleshores érem uns visionaris o bé no hem après res i ens entestem en el mateix model de desenvolupament que ens havíem conjurat a canviar a fons.

Malauradament, l’explicació és la segona. En l’esmentada llista, hi ha algunes propostes que no tan sols no mereixen el qualificatiu d’infraestructures clau sinó que són contràries als objectius que afirmem marcar-nos en polítiques de sostenibilitat, de mobilitat, de transició energètica o d’adopció de l’economia circular. La incoherència entre discursos i accions ha d’arribar a la seva fi.

Fa bé la Cambra en recordar-nos que ens falten infraestructures clau. Faríem bé tots plegats si identifiquéssim quines són les infraestructures realment clau tenint en compte el que hauríem hagut d’aprendre de la Gran Recessió i el que hauríem de prioritzar si ens creguéssim de debò que volem una economia que, a més de bones estadístiques, proporcioni dignitat, distribueixi prosperitat i garanteixi sostenibilitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *