Dins de poc es complirà el primer aniversari de la mort d’Stanley L. Miller. I tan sols fa uns mesos que es troba accessible el seu treball pòstum: una actualització de l’experiment clàssic de 1953. Els darrers anys de vida Miller va patir el desconsol d’un cos afligit per la malaltia, però habitat per un
En la seua magnífica biografia de Darwin, la historiadora Janet Browne remarca la capacitat d’intercanvi epistolar com una de les bases fonamentals del mètode de treball del naturalista anglès. S’estima que Darwin escrigué i rebé més de 25.000 cartes al llarg de la seua vida de les quals es conserven unes 14.500, segons els estudiosos.
No, no és que el naturalista anglès visités Itàlia mai en la seua vida. De fet, quan va tornar de fer la volta al món en el Beagle, amb prou feines feia sortides de casa per visitar els amics a Londres o prendre les aigües amb la família.No, Darwin no va visitar mai Itàlia i
A Madrid ho intenten per primera vegada: aplegar les competències de recerca, desenvolupament i, això és l’original, ensenyament superior (aquestes competències no les tenia el fallit Ministeri de Ciència i Tecnologia d’Aznar). El nou govern Zapatero farà un experiment que ha funcionat bé en països del nord d’Europa i se separa de la fórmula clàssica
Al planeta Terra, les plantes són verdes i això és el resultat d’una llarga història evolutiva esculpida, condicionada per l’ambient. Si són verdes és perquè la selecció natural ho ha afavorit o per un pur accident històric, per casualitat? Podria haver estat d’una altra manera? Per què són majoritàriament verdes i no, posem per cas,
«S’ha de ser borinot per no sentir una admiració entusiasta en examinar l’exquisida estructura d’una bresca tan bellament adaptada a la seua finalitat.» Així de contundent s’expressava Darwin en referir-se al comportament de les abelles, un dels exemples que exposa en L’origen de les espècies per a explicar l’aparició natural d’instints complexos. És sabut que
Aquesta setmana hem tingut ocasió d’anar a l’Octubre CCC a escoltar dos conferenciants esplèndids que ens han fet gaudir bona cosa. El dimecres, a l’Espai Ciència que patrocina l’IEC, la Càtedra de divulgació de la ciència de la UV i ACPV, David Comas (professor d’antropologia i membre del grup de biologia evolutiva de la UPF)
Una de les satisfaccions més recents ha estat descobrir que la FNAC de València ha reestructurat els prestatges de la llibreria. Fins fa poc hi ha havia una confusió total entre els llibres de ciència, els d’esoterisme i els de religió. Al taulell de novetats s’espentaven uns amb els altres, l’autoajuda, les pedres que curen,
És la notícia del dia, de la setmana, de l’any… Kosovë és un nou estat europeu. Ho tenen ben difícil, per què negar-ho, per construir una societat democràtica que supere les tensions ètniques. Però la comunitat internacional hi confia: almenys hi recolzen els estats que se saben forts. Vicent Partal ho ha explicat molt bé
Una de les raons per les quals darrerament he escrit tan poc en aquest bloc és l’existència d’altres blocs insuperables. M’agradaria tant escriure com ho fa Carl Zimmer a The Loom! Aquesta setmana ens ha explicat magistralment les noves descobertes sobre l’evolució de les balenes i dels rats-penats.
Avui, 12 de febrer, Charles Darwin faria 199 anys. Hi ha molt motius per recordar la figura i l’obra de Darwin. Entre més, la revifalla de l’obscurantisme arreu el món, una amenaça real als fonaments il·lustrats. Atreviu-vos a pensar! Quan Darwin inicià el seu viatge en el Beagle tenia 22 anyets, uns estudis de medicina
Calor, mala connexió a Internet, … l’estiu m’és poc propici, treballe malament per les elevades temperatures, per la nit no puc concentrar-me. Tot plegat un despròposit que em fa enyorar la vida rutinària durant el curs escolar. Ara, n’hi ha dies que et lleves i oblides tots els inconvenients, perquè algunes notícies t’alegren el dia.
Des del mite de Prometeu, passant pels esforços del doctor Frankenstein descrits per Mary Shelley, fins els anhels de tants científics reals del passat segle i els nostres dies, la possibilitat de fabricar un ésser viu sempre ha estat present en la ment humana. El terme ‘biologia sintètica’ pot descriure moltes realitats diferents, molts enfocaments
Una magnífica notícia en el mar d’incerteses: Edward O. Wilson rep el Premi Internacional Catalunya, informa Vilaweb. Als nombrosos mèrits científics d’aquest mirmecòleg, cal afegir la seua habilitat literària que ha fet d’ell un dels pensadors científics més apreciats. És conegut sobretot per la introducció de la fructífera idea de la sociobiologia. Denigrat per uns,
Feia setmanes, mesos potser, que ho esperava. I, tanmateix, la fiblada de la notícia de la mort d’Stanley L. Miller, ha estat igualment aguda. Un lacònic correu electrònic del seu fidel amic Antonio Lazcano, m’avisava de la mort d’Stanley a una clínica de Califòrnia. Allà ha passat els darrers mesos, des de l’última embòlia, consumint-se