Des del mite de Prometeu, passant pels esforços del doctor Frankenstein descrits per Mary Shelley, fins els anhels de tants científics reals del passat segle i els nostres dies, la possibilitat de fabricar un ésser viu sempre ha estat present en la ment humana. El terme ‘biologia sintètica’ pot descriure moltes realitats diferents, molts enfocaments metodològics, fins i tot, una diversitat d’ideologies científiques. Però és clar que desperta un interès creixent en els darrers anys. La notícia que Craig Venter ha presentat una sol·licitud de patent relacionada amb un microorganisme mínim artificial ha animat el debat en els darrers dies.
Aquesta idea ha estat presentada a través de molts comentaris en premsa, general o especialitzada. Per exemple, en parlà The Economist en setembre passat i, més recentment, Newsweek entrevistava Venter. Ara s’ha sabut (ho he llegit a la BBC) que Venter té sol·licitada una patent al respecte des de fa uns mesos.
Ho comenta Carl Zimmer en el seu excel·lent bloc The Loom. La idea de Venter, ja plantejada fa uns pocs anys, és fabricar una cèl·lula mínima que puga servir de bastida per construir noves formes de vida amb propietats a la carta. De moment, com es pot llegir en la mateixa patent, simplement Venter i els seus col·laboradors pretenen patentar la llista de 381 gens essencials per a la vida d’un petit microorganisme. Per arribar a fabricar-lo encara faltaria moltíssima feina. Fer la llista de gens mínims per a la vida no és tan difícil d’assolir. A partir dels estudis en genomes minimitzats de bacteris que viuen a l’interior de cèl·lules d’insectes, juntament amb informacions publicades sobre essencialitat de gens en altres bacteris, nosaltres proposàrem un llistat teòric de poc més de 200 gens. De fet, aquest treball és un punt de referència per a la patent del grup de Venter.
Ara començaran les especulacions sobre l’interès del treball, si és factible o desitjable, les seues arestes ètiques, fins i tot, si és patentable. De moment, el grup ambientalista ETC ja ha plantat cara. I açò només és el principi. Tant de bo amb la biologia sintètica no s’arribe als extrems d’histerisme anticientífic que produeix l’enginyeria genètica…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!