Pere Segura i Ferrer

En època d’individualisme, sovint ferotge, hi pot haver gent que no s’ocupi d’altra cosa. Ser un mateix.
Memetipsimum, el més mateix de mi mateix.
Tanmateix, si hom va coix en el ser amb els altres, si no t’ocupes de ser amb els altres, no acaba de ser veritat que siguis tu mateix.

Posa per cas una manifestació. Pots pensar: “no cal que hi vagi. Ja en seran prou, més que suficients…” Et prives d’alguna cosa?

La paradoxa… El Pare Estanislau, vivia ermità a la muntanya de Montserrat, monjo benedictí. El visitaven centeners de persones. I el sentíem proper, el mateix per part d’ell. No prenia notes, però recordava les converses, ni que hagués passat un any. Ens va deixar, no el deixàvem viure la seva professió…