Pere Segura i Ferrer

   UFFFff!

Unes notes pel present.
Sobre el pas del temps, el patiment, la fortalesa, l’alè de vida…

N’agafo una de política. El “Presidente del Gobierno” diu “Mai” a un referèndum o a l’amnistia. El President del Govern diu que en parlaran la tercera setmana de Setembre. La victòria dels Borbons és del 1714, fa més de 300 anys. Ens van apallissar el 2017, a l’octubre en farà 4 anys…

El temps. Calendaris. El temps potser és germà de vivències fortes. Com ara viure la esperança. Fins i tot hi han sales d’espera, per esperar clar.
Viure amb el temps, i la paciència…? El temps ho arregla tot, diuen… Hi ha coses que amb el temps es podreixen. Som encara els vençuts del 2014? Diuen que els Borbons d’ara sovint semblen els de llavors.

Paciència. Paraula que on ocasions rep menyspreu. Hi ha ocasions en que si dius “paciència…” et contesten “sí home, i què més!”. I si diem que se’ns acaba la paciència estarem apunt de fer el que no convé?
Tanmateix si ens detenim en el que significa, en el que assenyala, esdevé important.
Patir serà un art?

Paciència. La paraula te a veure amb patir, amb patiment. Patim.
Els arquitectes coneixen la paraula. Parlen com si les parets fossin pacients sostenint el sostre.

Patiment. (“Pati” en llatí. Paraula propera a “pathos” en grec “passió”…)

Paraula germana de sofriment. Paraula amb origen també llatí i amb un significat que ens recorda en la seva etimologia allò dels arquitectes. Les parets suporten, porten des de sota, el pes del sostre. (sub-fero). “Sub”, des de sota, “fero”, portar…

Per això és bona cosa distingir entre aguantar-se o saber contenir. Una copa no aguanta el vi que si posi, senzillament el conté. No és el mateix aguantar el que molesta o et fa patir que contenir. Contenir afavoreix oportunes o necessàries consideracions… Aguantar-se? Ull! Perill d’explotar…

Què serà portar des de sota? Deu haver un “sota” ben endins nostre. A la serenitat interior li importa d’entrada saber estar amb allò conflictiu, més que una solució ràpida, o immediata… No només “fer”, abans que res “ser”.

L’ànima no es mou per rellotges o calendaris. Tot i que no li agrada perdre el temps.  Penso que és bona companya la serenitat.