Pere Segura i Ferrer

Per compartir: Humanisme, Psicologia, País

20 de gener de 2023
0 comentaris

Ser-hi


En època d’individualisme, sovint ferotge, hi pot haver gent que no s’ocupi d’altra cosa. Ser un mateix.
Memetipsimum, el més mateix de mi mateix.
Tanmateix, si hom va coix en el ser amb els altres, si no t’ocupes de ser amb els altres, no acaba de ser veritat que siguis tu mateix.

Posa per cas una manifestació. Pots pensar: “no cal que hi vagi. Ja en seran prou, més que suficients…” Et prives d’alguna cosa?

La paradoxa… El Pare Estanislau, vivia ermità a la muntanya de Montserrat, monjo benedictí. El visitaven centeners de persones. I el sentíem proper, el mateix per part d’ell. No prenia notes, però recordava les converses, ni que hagués passat un any. Ens va deixar, no el deixàvem viure la seva professió…

Anem fent via…
20.08.2020 | 2.30
Ensenyament
05.07.2014 | 2.14
A General
La Vida… Les persones. Descripcions
14.07.2021 | 8.30
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.