Pere Segura i Ferrer

Per compartir: Humanisme, Psicologia, País

10 de novembre de 2021
0 comentaris

Dialogar

Dialogar, descoberta dels humans. Deu fer ja moltíssims anys. I encara aprenem. En això com en altres coses, com en la vida que és aprendre.
Dialogar no deu ser emetre pel mateix canal que un altre. Em sembla veure, per exemple, dos diputats aprofitant el mateix canal, el parlament, per portar-se la contrària. Dialogar suposa escoltar l’altre, el que diu, i el que l’ha portat fins aquí, i respondre, és a dir, amb responsabilitat. No només dir llavors la teva.

Dialogar deu ser, en un àmbit adequat, cercar sentit i sensatesa, els que dialoguen, juntament. I cercar veritat, aquesta cosa senzilla i sempre inacabada…

Dialogar deu ser també acceptar preguntes, qüestions, i no necessàriament respostes immediates. Tampoc contundents.

Passejant per Barcelona, a la plaça Molina, al peu del monument a Maragall, hi ha una petita placa daurada amb aquesta inscripció:
“Vigila, esperit, vigila,
no perdis mai el teu nord,
no et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port”

Per ser amb el altres cal ser un mateix.
I per dialogar amb altres cal fer-ho sabent del diàleg amb un mateix…

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.