Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

10 d'octubre de 2008
0 comentaris

Un dia. Mirall trencat (Ricard Salvat)

Unes famílies i la gent més propera. Barcelona. Catalunya. Abans de la república. Durant. Passada la guerra i la revolució de 1936-1939. sota el gran vessament d’hemoglobina del feixisme (…)

En un relat fragmentari. Anant cap endavant i cap enrere. Unes famílies de la petita burgesia. Molts catalanetes, elles. Una mansió decenteta. Dones. Amants. Fillada. Avis. Fills naturals. Estires i arronses. Malvestats. Paranys. Traïcions. Enveges. Dobles vides. Pura i neta hipocresia.

El ressò de quan pujà l’anarquisme i Barcelona en fou la capital a Europa. La proclamació de la República. Els militars espanyols d’Àfrica que s’alcen contra la democràcia. El negre franquisme i aquell món decandit, esmicolat, talment les pròpies vides.

 

Cent per cent Mercè Rodoreda. La tragèdia de l’amor. Els desenganys. Una existència dura amb cops de mall del dret i del revés. La vida de l’escriptora amb bocins en cada personatge. Veure i escoltar aquesta magnífica obra de teatre suposa assolir una síntesi de la vida i l’obra de l’excepcionalíssima escriptora i periodista.


Actors. Escenografia. Direcció… tot molt i molt bé. Una nit memorable. Tastant una Barcelona molt catalana i per això tant europea i cosmopolita. Amb tot i malgrat tot.

 

. Un dia. Mirall trencat. Director: Ricard Salvat. Basat en textos de la Mercè Rodoreda. Fins el 19 d’octubre. Teatre Borràs. Barcelona.

 

El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!