Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

4 de juliol de 2012
7 comentaris

Tornar a la fàbrica (ENASA/PEGASO)

Interior d’una fàbrica. Maquinària activa, lliscant. Ritme accelerat i frenètic. Granotes blaves als penjadors. De cop, s’hi fa el silenci. Tot atura. Tornar a la fàbrica. Una història, en mitja dotzena de rostres i biografies, del moviment obrer a la factoria de La Sagrera, a Barcelona, de PEGASO, també coneguda com empresa Nacional d’Autocamiones S.A./ENASA (…)

Santi Medina i Antonio Castán, són els particulars i singulars narradors. Fa anys que tenien el cap l’estudi, la documentació, i la preservació de la memòria històrica d’aquesta fàbrica lluitadora. Ells, amb la càmera, les gravadores, varen enregistrar les primeres entrevistes, que, feta la feina, el director del film ha aprofitat, modificat, o re-muntat.

 

Santi i Antonio ens mostren racons de la fàbrica, el saló d’actes on es feien reunions, el pati de l’empresa, que va veure i viure assemblees de 2.000 treballadors, i que salvada una part de l’estructura –que acull la Caserna de la Guàrdia Urbana del districte de Sant Andreu, conforma avui dia el Parc de la Pegaso, al carrer la Sagrera. Per cert, Medina i Castán van ser membres de l’Organització Comunista Bandera Roja.

 

Veiem a Jordi Borja, molt vinculat a la fàbrica des de primeries dels anys 60, quan hi militava al PSUC. I més encara, quan va fundar i liderar Bandera Roja-BR en 1968. Ell i Jordi Solé Tura, van esmerçar-se per incorporar aquella colla de joves obrers al seu grup polític. Borja refereix l’especial articulació entre la lluita a barris i a les fàbriques que va produir-se a Sant Andreu, la Sagrera….

 

Ens en parlen d’unes condicions de treball dolentes. D’una primera vaga els anys 50. Adonio Gonzàlez, històric del PSUC, n’és testimoni directe.

 

Lluís Marín Lázaro, nascut a la Franja Catalana de Ponent, n’explicava algunes de les peripècies que va viure; també ho fa l’Eusebi del Jesús –actual secretari general de la Federació de Jubilats i Pensionistes de CCOO de Catalunya, o Josep Molins, o Xavier Hernàndez Alcàcer –el seu germà  és Lluís Hernàndez, llegendari alcalde comunista de Santa Coloma de Gramenet, capellà, i membre del PSUC. Tots ells, militants de Bandera Roja.

 

El sindicat vertical franquista, ocupat, emplenat, fet servir per les clandestines comissions d’obreres i d’obrers; la seqüència de lluita que feia que un cop es posava en marxa una mobilització a la Maquinista Terrestre i Marítima, prenguessin el testimoni Pegaso, i Mevosa, i Hispano Olivetti… fins aturar les grans i mitjanes factories metal·lúrgiques barcelonines. Veiem, també, la temible Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, on la Brigada Politicosocial hi senyorejava, on hi predominaven les tortures i la repressió.

 

“Pegaso, una escola d’aprenentatge”. “Pegaso, més que una fàbrica” (Jordi Borja). “Tornar a la fàbrica”, un film documental digne, necessari, enormement il·lustratiu, ara que un nou cicle de lluites es posa en marxa per mirar d’evitar que perdem i recuperant totes les conquestes de més de cent cinquanta anys de moviment obrer organitzat.

 

. Tornar a la fàbrica. Dir. Ferran Gassiot. 25 minuts. Catalunya. 2012.

 

Documental

 

  http://twitter.com/perermerono

 

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

 

  1. Soy barcelonés pero hace años vivo en Granada. En el año 73 estuve un tiempo en Comisiones Obreras del Sector, concretamente en el sector del metal. Me acuerdo que quien lideraba el grupo era un tipo muy calvo y algo regordete. No recuerdo de qué fábrica era. Solo quería preguntar si ese hombre vive, si está en alguna organización sindical y qué nombre tenía. Si alguien me puede echar una mano se lo agradecería. Es un recuerdo entrañable. Muchas gracias

  2. Soy barcelonés pero hace años vivo en Granada. En el año 73 estuve un tiempo en Comisiones Obreras del Sector, concretamente en el sector del metal. Me acuerdo que quien lideraba el grupo era un tipo muy calvo y algo regordete. No recuerdo de qué fábrica era. Solo quería preguntar si ese hombre vive, si está en alguna organización sindical y qué nombre tenía. Si alguien me puede echar una mano se lo agradecería. Es un recuerdo entrañable. Muchas gracias

  3. Soy barcelonés pero hace años vivo en Granada. En el año 73 estuve un tiempo en Comisiones Obreras del Sector, concretamente en el sector del metal. Me acuerdo que quien lideraba el grupo era un tipo muy calvo y algo regordete. No recuerdo de qué fábrica era. Solo quería preguntar si ese hombre vive, si está en alguna organización sindical y qué nombre tenía. Si alguien me puede echar una mano se lo agradecería. Es un recuerdo entrañable. Muchas gracias.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!