Per amistat, per militància, per proximitat geogràfica, física i humana, Santa Coloma de Gramenet ha estat per a mi, la meva segona ciutat. I parlar de Santa Coloma, entre altres coses, és parlar dels 12 anys d’alcaldia d’en Lluís; capellà, comunista, alcalde (...)
Fill del barri barceloní de Sant Andreu de Palomar, i de família humil, religiosa i conservadora. Amb 13 anys ingressa al seminari de la Conreria (Tiana) per tal d’esdevenir home d’església. Ordenat sacerdot, optarà amb 30 anys, inquiet i belluguet com és, per anar a fer missions a l’Ecuador. Allà hi romandrà tres anys i escaig fent costat a les comunitats indígenes pobres i securlament marginades. Una estada que es veurà interrompuda per ordre del president de la República que n’ordena l’expulsió del “padre Lucho” –tal como li deien- per complicitat amb mobilitzacions camperoles.
Ja aquí, li costa de trobar destí –l’església, suport principalíssim de la dictadura feixista espanyola no veu amb bon ulls un religiós més pròxim al poble que no pas als poderosos-, tot amb tot, i gràcies a antics companys de seminari, trobarà un espai al barri de les Oliveres, encimbellat en la serralada costerocatalana, on habilita un espai per església i fa el seu apostol.lat al costat dels treballadors i les treballadores.
Abans de la desaparició de la dictadura ingressa al partit dels comunistes catalans, el PSUC, previ consell favorable del fundador de Cristians pel Socialisme i dirigent del PSU, Alfons Carles Comín.
L’organització del PSUC li proposa, i ell accepta, que n’esdevingui candidat a l’alcaldia d’aquesta ciutat obrera i popular, curulla de centres socials, de parrocs comunistes, de moviments populars i antidictatorials de gran abast, on, PSUC a banda, hi ha un esclat d’influents formacions de l’esquerra revolucionària com ara Bandera Roja, LCR, MCC, OIC, PTE...
No cal dir que escombrarà electoralment parlant.
La periodista Quima Utrera –Puebla de Sanabria (Zamora), 1956-, n’ha fet una magnifica biografia. Emprant la primera persona, narra com si fos Hernàndez, les seves vicissituds familiars, eclesiàstiques, polítiques, ciutadanes, tot bastint un fresc molt viu i bategant sobre aquells anys que vàrem viure perillosament.
Per no perdre la memòria, per no oblidar d’on venim, i per saber cap on anem, aquest títol –que tot just acaba d’exhaurir la seva primera edició- és un estri indispensable de conexeinça que fa, a més, de molt bon llegir.
. Lluís Hernàndez. El capellà rebel. Joaquim Utrera. 114 planes. Fundació Nous Horitzons. Barcelona. 2011.
Per cert, acabo de llegir un estudi interessant sobre PSUC i BR:
http://webs2002.uab.es/hmic/novetats/pala.pdf
Salut!
Francesc
L'estudi d'en Giame Pala, el conec; ben interessant.
Pere