Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un avantatjat alumne de Harvard seu, una nit d’alcohol i joia, davant del seu PC i desenvolupa una nova idea. Dies després, la idea es concreta en una xarxa social universal que, sis anys després, aplega 500 milions d’amics. El seu nom: Facebook (…)
El film en narra la història tot personalitzant en la figura de Mark Zuckerberg. Una història d’intuïcions, talent, còpia, engany i traïció, fet i pastat amb els materials del vigent sistema socieconòmic de neoliberalisme desbocat i descervellat.
En Mark, un xicot solitari, poc sociable, informat, format, intuïtiu. Un seu amic, de casa bona, que li presta els primers calerons fins que li fumen la puntada de peu al cul, el fundador i els seus comparses.
Dos bessons de famílies patrícies, campions de rem olímpic. Un tercer. Tots plegats membres d’un exclusiu club estudiantil harvardià, i pares de la idea de crear una xarxa social per fer relacions, per aplegar-hi gent.
I per damunt de tot, una gran i manida història d’èxit, d’ambició sense límits, de moralitat absent, d’engany, de falsedat, de grossa mentida. I de talent descomunal. I de feina incansable.
En Fincher ens serveix, un cop més, una pel·lícula superlativa basada en el llibre de “Multimilionaris per accident” de Ben Mezrich. Un film dinàmic, ben rodat, que t’encadena i et permet viure i reflexionar, sense lliçons morals, mostrant-ne fets determinats. Un retrat, comptat i debatut, d’un temps, d’un país, d’una generació, d’un sistema econòmic.
No us el deixeu perdre.
. The Social Network (La red social). Dir. David Fincher. 2 hores. EEUU. 2010.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!