Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“Terroristes, terroristes, terroristes. A l’Orient Mitjà, a tot el món musulmà, aquesta paraula es convertirà en una plaga, un signe de puntuació sense sentit en les nostres vides, un punt col·locat per finalitzar totes les discussions sobre injustícies, construït com un mur per russos, nord-americans, israelians, britànics, pakistanesos, saudites, turcs, per fer-nos callar. ¿Qui diria mai una paraula a favor dels terroristes? ¿Quina causa pot justificar el terror? O sigui que els nostres enemics sempre són els terroristes. En el segle XVII, els governs utilitzaven la paraula “heretge” de la mateixa manera, per finalitzar qualsevol diàleg, per prescriure obediència”.
Llegit a les pàgines 108 i 109 de: La gran guerra per la civilització (la conquesta de l’Orient Mitjà). D’en Robert Fisk (corresponsal del diari britànic lliberal The Independent, col.labora, també, a La Vanguardia) Traduït al català per la Núria Parés. 1.527 planes.
RBA-La Magrana. Barcelona. 2006.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
aconseguir el què un desitja) el que estan fent molts governs i mitjans de
comunicació del primer món amb l’ús inapropiat, abusiu, indiscriminat i esbiaixat, intencionadament o no, d’imatges,
situacions d’emergència i victimes inocents?
¿No és molt pitjor el terrorisme exercit per qui ostenta el poder legitim del poble, que el que fan servir els que estan al marge de la llei o marginats per la llei?
Evidentment tots ells injustos per les víctimes que el pateixen.
Aquest tipus de terrorisme és emprat, una vegada si
i una altra també, per causar terror entre els ciutadans i que acceptin sense
protestar accions i mesures injustes com violacions de drets humans,
gunatanamos, assassinats d’inocents, violacions de la intimitat, correspondència
i el que és pitjor, com a anestèsia de la critica vers el poder. Per no parlar d’invasions, destruccions d’infraestructures civils, murs, etc.
que usaven els estats i l’esglesia al segle XVII només es diferencia amb
els mitjans i les formes.
Els ciutadans demòcrates i pacífics, que apostem per la cultura del diàleg per solucionar els conflictes d’arrel política, no ens podem posicionar a favor del terrorisme criminal d’alguns estats que actuen sense respectar els drets humans més elementals. Però tampoc estem a favor de grups no estatals que practiquen un terrorisme fonamentalista, l’objectiu del qual és destruir les societats democràtiques occidentals.
Només hi haurà justícia i llibertat si s’acaba imposant la cultura de la pau i el diàleg a nivell internacional. L’ ús de la força bruta ens retorna a la prehistòria, a l’home de les cavernes.