Pere Meroño

L?aprovació de l?estatut de la Moncloa aferma l?statu quo 25 anys més, i ha estat un cop duríssim a la voluntat d?anar més enllà de les engrunes, la subsidiarietat, i de fer el ploricó.

No ajuda pas tampoc, gens ni mica, la guerra civil entre CiU i ERC.

Ni la voluntat de president de la Generalitat de Catalunya i de la majoria del seu govern d?introduir-nos, de grat o per força, en una fase postnacional ?altrament dit, de via morta-.

No obstant això, i a diferència de quan l?estatut de 1979, hi ha sectors populars d?una certa importància que podrien abonar processos d?alliberament nacional democràtics i dins del marc de la Unió Europea.

Les pròpies forces

La pregunta cabdal és, fet i fet, amb qui hi comptem, per empènyer un tal procés?

Societat civil. És l?únic suport fort i entusiasta. Parlo, esclar, del munt d?associacions i de plataformes que mantenen viva la vindicació nacional i que planten cara ?amb denúncies i altra mena d?accions- a certes decisions o anuncis del govern de Madrid, sobretot, però també d?alguns consellers, o del president, de l?actual govern tripartit.

Camp polític

Bé, hi ha CiU, de catalanitat clara i neta ? i clarament hegemònica dins del camp nacional- però que sempre ha destacat per l?ambigüitat, les nombroses ziga-zagues, i una clara renúncia d?un horitzó independentista.

N?hi ha, també, Esquerra. Sobiranista, però diluïda, minoritària, i emmanillada dins d?un executiu dirigit pel partit del president Zapatero. Una ERC que encara enraona en clau de llibertat nacional tot i que sembla fer-ne poca via.

Mitjans de comunicació

Sols podrien abonar un camí sobiranista l?AVUI, EL PUNT, VILAWEB, i elements de la premsa comarcal, i poca cosa més. I , també, un bon nombre de blocs i persones i col·lectius de la blogosfera.