Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

12 de desembre de 2006
0 comentaris

Sobiranisme (2): orígens

En el primer lliurament d?aquesta sèrie, assimilàvem, parlant de definicions, sobiranisme a independentisme. En aquest segon, breument, també, en parlarem dels origens d?aquest corrent polític.

D?entrada una obvietat, sense catalanisme ?com a fonament de l?edifici, i de mínims, de la consciència nacional- no n?hi hauria, de sobiranisme. 

De forma simplificada, voldria ressenyar tres dolls d?on han brollat les aigües: l?independentisme anticolonial i anticapitalista dels 60-70 al món ?Algèria, Cuba, Angola… i al nostre país ?PSAN, MDT…-; els processos irlandès, basc, cors, escocès, quebequès, de repúbliques exsoviètiques; i l?experiència, força influent, de la refundació independentista d?ERC ?anterior, per cert, a la seva vigent i dissímil refundació-.

Anticolonial i anticapitalista i d?esquerres

Crec que n?és l?ingredient més ferm i el que permet l?eixamplament de la reinvindicació nacional a les classe obrera i als sectors populars. Neix en països de capitalisme subdesenvolupat i d?ubicació geopolítica perifèrica. Amb sectors liberals, o sigui de dretes, també sobiranistes, tot plegat enforteix el seu caràcter transversal i per damunt d?antagonismes ideològics. A casa nostra, a més, segona afirmació: sense l?esquerra independentista dels anys 60-90 i el seu exemplificant fracàs, no hi hauria pas sobiranisme.

Irlanda, Euskal Herria, Quebec, Escòcia

Són processos, no té dubte, molt i molt diferents, els esmentats, per bé que en societats de capitalisme desenvolupat i mundialitzat. Palesen un gros anhel de llibertat i de democràcia i una enorme actualitat de la vindicació autodeterminista i sobiranista.

ERC

La refundació i hegemonia d?Esquerra dins l?esquerra independentista ?a banda del que està succeint els darrers anys- és el triomf del model de ?Nacionalistes d?Esquerra?, o de l?independentisme més moderat, pragmàtic, i que refusa forassenyades i contraproduents vies politico-militars.

Concloent, direm que el sobiranisme té, pel cap baix, tres mares. Origen plural que marca, també, sensibilitats i vies potencialment diferents d?assolir els objectius assenyalats.

Sèrie ?Sobiranisme?:

Sobiranisme (1): de què parlem  (4 de desembre de 2006)

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!