Pere Meroño

(…)

Algunes normes legals, instrumentades pels ajuntaments, contra els rodamóns i altres col·lectius de pobres i marginats, estan aixecant, dia si dia també, polseguera. Botó de mostra: la ciutat de Barcelona.

Sis entitats que treballen amb els rodamóns han interpel·lat aquest estiu, amb duresa, l’Ajuntament de la capital del país. Afirmen, les associacions, en nota pública, que la nova ordenança del civisme col·labora a “l’estigmatització de les persones sense sostre, en lloc de fer-les objecte del ple suport i l’auxili social que necessiten”. També assenyalen que els agents de la Guàrdia Urbana no diferencien entre les persones amb problemes d’arrel social i els autors d’actes incívics.

El cas és que, des d’aleshores, s’han imposat una cinquantena de multes contra uns trenta rodamóns les quals han estat recorregudes per les entitats que hi treballen amb les dites persones. Les causes de les multes han estat, fonamentalment: pixar al carrer; dormir-hi, o manca de respecte a l’autoritat. Les entitats no han rebut pas cap resolució, i hom espera que les multes siguin anul·lades. Sobre aquest contrasentit el regidor de Benestar Social –pertanyent a la coalició ICV-EUiA i dirigent d’Iniciativa- Ricard Gomà, no s’està d’amagar que l’ordenança del civisme ha creat “un neguit i inquietud perquè fa més vulnerables les persones en risc d’exclusió”.

Tot plegat sembla una solemne ximpleria. El consistori barceloní ha progressat notablement en la tasca de fer costat a aquest creixent sector social marginat, abocant-hi persones i recursos dineraris. Doncs bé, alhora, es dedica a empaitar-lo i sancionar-lo. Increïble però cert. I mentrestant, el més calent és a l’aigüera.

Més. Conegut el resultat de les eleccions nacionals i la reedició del govern tripartit, les associacions Arrels, Càritas, i Prohabitatge han facilitat dades i han emplaçat el nou executiu català.

Segons que diuen, 8.000 persones viuen als carrers de Catalunya. Atesa aquesta greu realitat, demanen al govern integrat per PSC, ERC, i ICV-EUiA que inclogui entre les seves prioritats la protecció dels drets de les persones sense llar. Anant més al gra, Càritas sol·licita l’aprovació urgent de la llei de serveis socials; la posada en marxa de la llei de dependència; i una millora de les pensions mínimes.

Afegir que l’estat espanyol va destinar, l’any 2004, 114 milions d’euros en la lluita contra l’exclusió social. Val a dir que idèntica xifra es gasta en la construcció de només set quilòmetres del Tren de Gran Velocitat-TGV.

Per cert que Càritas, sant tornem-hi, ha elevat la temperatura de la crítica, aprofitant la celebració del Dia dels Sense Sostre.

L’entitat de l’església ha denunciat amb fermesa la “tendència generalitzada que els ajuntaments aprovin ordenances municipals destinades a castigar les persones sense sostre. Unes ordenances, diu, que contribueixen a fer créixer l’exclusió social que pateixen aquestes ciutadanes i ciutadans”. Unes normes que són “font de greu exclusió i marginació, estigmatitzen i criminalitzen encara més un col·lectiu que ja és molt vulnerable”. Per tal de frenar l’exclusió d’aquest sector, Càritas proposa “la derogació d’aquest tipus d’ordenances repressives en els usos i la regulació de l’espai públic”.

L’estudi sobre els indigents fet per l’entitat cristiana conclou que gairebé la meitat dels rodamóns que hi ha a l’estat espanyol són estrangers. La majoria procedents de l’Àfrica. Pel que fa a la resta de la Unió Europea, es calcula que les persones sense sostre pugen a 3 milions de persones.

La Jornada dedicada als rodamóns s’ha fet enguany sota el lema “Sense sostre, sense drets. Avui també dormo al carrer. A la societat li falto jo”.

El meu proper llibre 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!