Gran mosaic d’una part essencial de la història europea, entre la Primavera de Praga, al 1968, i la dita revolució de vellut encapçalada per en Vaclac Havel, aquesta obra de teatre ens acara, amb veracitat i críticament, a temes i problemes passats i presents, encara (…)
Txecoslovàquia. 1968. El gruix de la direcció del Partit Comunista, sota el liderat del primer secretari i primer ministre, proposa un avançat pla d’autoreforma del sistema polític monolític i dictatorial. Un programa que pretén aprofundir el socialisme amb més participació i pluralitat política.
Després de setmanes de rumors, d’informacions diverses, al mes d’agost, carros blindats i forces dels països del Pacte de Varsòvia –l’equivalent del socialisme real a l’OTAN- ocupen Praga i les principals ciutats i centres de poder; la reforma d’Alexander Dubcek queda esclafada.
Es verifica que tota aquella gentola, la crosta immunda i perversa que governa l’URSS i els seus països satèl·lits no n’admetrà cap canvi polític pel bon camí. Es obvi, que aquelles societats són irreformables en termes polítics, almenys des de dintre, que l’única solució és l’enderrocament.
Un jove txecoslovac, en Jan, té contactes, i accepta el mestratge, d’un professor de Cambridge, membre del Partit Comunista britànic, anomenat Max. El docent és comunista tradicional, estalinista, i veu amb mals ulls l’autoreforma d’en Dubcek. El xicot, també comparteix el seu judici.
La nova direcció política imposada pels soviètics instal·la el país en una contrarevolució conservadora, lliberticida, després de mesos i mesos d’obertura i canvi lent però indeturable.
Coneixem, doncs, en Max i en Jan, la família d’ambdós. Els veiem dialogar. Els fets, els diàlegs, són datats a Cambridge, a Praga (1968, 1969, 1970, 1972, 1976, 1982, 1986, 1987, 1992). Els diàlegs s’acompanyen de temes i cançons de grups de Rock’N’Roll, situats entre els diàlegs, o com a rerefons musical.
La gran, l’enorme esperança del comunisme. La gran, l’enorme tragèdia d’aquell comunisme. En Max, nat l’any de la Revolució d’Octubre de 1917, pauta i salpebra, amb en Jan, tota la funció teatral. Esperances, decepcions, crítiques, repressió, música, literatura… En una obra de teatre realment magnífica, excel·lentment interpretada per un bon planter d’actors i actrius, que ens dur a un temps i una època caducats però presents, i ben viva, en l’ànima de diverses generacions europees.
Una diàleg, una revisitació amb un temps que fou el nostre, del qual, vulguem o no, en formem part.
Temps de revolució, de canvi social i cultural, accelerats. Abans que la contrarevolució ultraliberal ens embafés i ens envaís clausurant aquella esperançadora etapa i destruint conquestes de l’esquerra i del moviment obrer organitzat.
. Rock’N’Roll. Autor: Tom Stoppard. Adaptació i direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure. Fins el 19 d’octubre.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Esperava a veure que en diries, de l’obra… i hi estic molt d’acord. Jo vaig ancorar el meu post cap a la meva obsessió: el rock’n’roll.