Pere Meroño

Fa una calor que espetega les pedres i omple de suor persones i rocs. Guido Brunetti ha posat fil a l’agulla per tocar el dos, de vacances, cap el nord.

Els problemes, però, s’hi acumulen. En té tres. De fet, dos i mig, atès que el tercer en deriva d’un dels anteriors.

Donna Leon, narradora tranquil·la, primmirada, i molt professional, ordeix una triple trama que sobre el rerefons venecià resol, i ben resol, en les darreres deu pàgines del llibre. Semblen unes trames simplotes, planes, però no ho són pas; hi tenen el gruix necessari per atreure l’atenció i satisfer el bon lector.

A diferència, que recordi, d’obres anteriors, el fons polític, il mal governo, il soto governo, llueix de forma destacada, també l’afartament del poble per una política egoista i oligàrquica.

Llegir Leon és garantia, doncs, de bona narració, correcta escriptura, i elegància en l’estil. Una recepta ben satisfactòria i apte per a tota mena de paladars.

Per a mi, un bon llibre.

. Qüestió de fe (A Qüestion of Belief, 2010). Donna Leon. Versió catalana de Joan Punti. 310 pàgines. labutxaca. Barcelona. 2011.

@perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans