Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Avui s’ho demana en Salvador Cardús, des de l’AVUI. I som molts els que ens ho demanem des de fa prou temps (…)
Tant en el tripartit-1 com en la versió 02, hi veig molta fressa. I, ara, molt de silenci. Amb una gestió de poca visibilitat. Gestió i gestió i zero política. Per dir-ho pla. A banda d’això, clama al cel l’absència d’una petja política clara i coherent dels republicans amb l’ideari que els sustenta. Més, encara, només es veu l’empremta del soci dominant. Del manaire únic i real. La força hegemònica a l’executiu regional i regionalista. Dos exemples: l’assumpte de les hores de castellà, amb la vulneració d’un estatut gairebé no nat, la deriva de TVC.
No ho sé. Què hi fan. Quin profit nacional en traiem?
Podríem, contestar, doncs, que el que hi fa Esquerra, al govern, és escalfar cadires. Vistes les coses, és ben legítim combregar-hi amb aquesta pensada. Amb això, però, no n’hi ha prou. I cal demanar comptes. I exigir rectificacions… Però, esclar, això depèn i és cosa d’ERC.
Preocupant, el panorama política catalunyès. Amb llums d’alarma enceses i pampalluguejants.
De tota manera, i parafrasejant el film “Casablanca”, sempre ens quedarà Puigcerdà (i el seu antic batlle, el senyor Carretero).
O com deia el realitzador italià Nani Moretti, dirigint-se al líder del seu partit i antic primer ministre Massimo D’Alema: “sisplau, D’Alema, fes que sembli que ets una mica d’esquerra”. Doncs, això, amigues i amics d’ERC, que sembleu una mica que sou el que dieu ser. Amb fets, si pot ser.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho lamento però tens tota la raó. El problema és que CiU (després de l’acord de l’estatut amb ZP) tampoc és alternativa. Quina és la solució?. Que imposin la bandera espanyola, espanyolitzin TV3, imposin l’espanyol a l’escola, tanquin Ràdio 4 en gallec (que ja ho han fet!) i vulguin fer-ho amb la catalana…i de part nostra només hi ha un horrible silenci. Massa horrible.
I qué hi faria CIU exactament al Govern?
Si no vaig errat, va ser el 28 de novembre quan els membres del govern de la Generalitat van prendre possessió dels seus càrrecs. Tot just han passat dos mesos, i tot i que entenc i podria compartir l’enfoc del teu article, crec que no és encara el moment d’encendre cap llum d’alarma. Si us plau, deixeu treballar a la gent!
Respecte al silenci, és cert que n’hi ha (i molt!), però si hi hagués el terrabastall del primer tripartit també us queixarieu. En què quedem doncs? Queixar-se sempre no s’hi val.
No moure’s ni un mil·límetre per no sortir-se de la foto i empassar-se els gripaus un rere l’altre, tants que els ecologiostes estàn preocupats per la extinció de la espécie, però es el que hi ha company, no es pot dir missa i repicar les campanes,el poder comporta servituts ineludibles i qui no entengui això que és dediqui a una altra cosa, que estar a la oposició és molt bónic.