Pere Meroño

Que servidor (…)

Crida: jo també escolto música en Català!

hagi dedicat, al llarg d’un any sencer, un espai preferent al cantant badaloní, no és pas perquè sí.

Mai de la vida l’havia vist, ni conegut: ni en persona, ni dalt l’escenari, ni per televisió -cosa lògica, a can TV3, la cançó en català és negligida i clandestina!-. Sols en coneixia les cançons.

Dos magnífics cedés. El primer, hi torno, excepcional, el segon no menys excepcional. Fou escoltar-lo i em robà el cor. Un pop d’autor, amb lletres ben escrites. Directe, fresc, sensual, sensible, urbà. Servit per una veu greu i dolça, bonica, ben timbrada. Amb un acompanyament musical com cal.

I, vet aquí que m’he fet -jo que no em caso amb res ni amb ningú, que sempre tinc a punt la crítica esmolada i la distància punyent-, "fiblaire". Del tercer CD, el cantautor me’n va deixar escoltar una cançó. Deixeu-me dir-ho: magnífica.

Aquesta setmana, diumenge 20 de gener, a les 7 del vespre, el veurem al Luz de Gas de Barcelona. On ens n’oferirà un tast més ampli. Jo hi serè, i en faré crònica per tots vosaltres.

M’agradaria que hi fóssiu. Sobretot, i sent egoistes, per vosaltres. I també per ell, un cantant en català representatiu d’una art menystinguda, soterrada, blasmada, i, per damunt de tot, oblidada pel gruix del públic -el nostre veritable mal: un públic que hi creu poc o gens en les propostes culturals del propi país-. 

Creiu-me, paga molt la pena.

I com a mostra, aquí en teníu uns petits tasts:

. Volia volar.

. Paraules d’amor.

. Un nom de dona.

. Sense dormir.

. Dilluns al matí.

Per escoltar algunes cançons noves, aquí n’hi teniu unes poques.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!