Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Pentinem les botigues de Badalona (per un país normal)
Matí fred i gris com gos que fuig, al límit de la línia que separa Badalona i Sant Adrià de Besòs. Unpaisnormal ens demana que encartellem botigues i establiments comercials als principals pulmons de Sant Adrià de Besòs. Dit i fet (…)
Dos escamots de dues persones pentinem des de la carretera general de Barcelona a Mataró fins a la via fèrria els comerços.
La idea és poder penjar, en el lloc més visible i digne possible, els cartells contenidors de tot d’eslògans de la campanya que mena Òmnium Cultural.
El nostres grup d’acció ha estat integrat per la Pilar i el sotasignant.
El procediment consisteix a:
. Entrar de forma natural i relaxada tots dos a l’establiment,
. Demanar si ens deixen penjar un cartell,
. Si ens demanen de què va els hi mostrem tot dient que som de l’entitat d’Òmnium Cultural.
. De seguit, els hi preguntem on ens el deixen penjar
. Els donem les gràcies.
. I quan hem enllestit, hi tornem a entrar per agrair-los la seva col·laboració (reiteració que els ha sorprès agradablement)
Tret de tres locals –que tenen per norma no acceptar la col·locació de cartells-, la resta ha dit SÍ.
En català / castellano
Sobre la marxa, es produí una diferència -no parlada, no pactada-, entre Pilar i jo. Ella es dirigia, sempre, a tohom, en català fóssin d’aquí o xinesos, pakistanesos… qui fos. I, jo, a la primera de canvi ho feia en espanyol -la meva llengua materna, i l’única que vaig enraonar fins als 17 anys, tot reproduint una situació ben normal de convivència lingüistica.
Amb simpatia, transparència, i claredat, els botiguers han acceptat amb naturalitat la nostra presència. Diversos establiments han acceptat que hi posem el cartell dins de l’establiment, en el vidre de la façana. En l’èxit de la campanya, ha estat important l’autoconveniment -creure’s el que fem-, i fer-ho amb empatia i sense timidesa. Mostrant les “cartes” i que no hi tenim res a amagar.
El resultat: un balanç prou positiu (i no som gens cofoïstes)
En general, l’actitud ha anat des de la simpatia i amabilitat (la majoria), la perplexitat (xinesos i pakistanesos), i la suspicàcia (col·laboradora, això sí).
Val a dir que, paral·lelament, altres escamots han fet tres quarts del mateix als barris i eixos comercials de Badalona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!