Pere Meroño

Terme que designa, a Itàlia, un corrent politicosocial infantat els anys 60 i 70, i amb fort pes en la societat, molt estretament lligat a la classe obrera, a la idea de revolució, a mètodes d’acció forts i ferrenys, i a una determinada escola” de pensament. Mots com autonomia obrera”, i pensadors com ara en Paolo Virno, en Franco Berardi –Bifo-, en Toni Negri, en Franco Piperno, l’Oreste Scalzone, en Marco Revelli, en Renato Curcio…, o publicacions com Quaderno Rossi”, o partits com ara Avantguarda Operaia, Primera Linia, Potere Operaio, hi fan part d’aquesta ben interessant galàxia política.

Val a dir que tot plegat deixa un llegat, i un pòsit, en assumptes com: la vigència i actualitat d’una perspectiva utòpica i revolucionària; la conveniència que els moviments polítics i socials tinguin gran arrelament entre la classe treballadora; i reflexions teòriques sobre el present i l’esdevenidor del treball a banda de l’anàlisi de l’empresa, el proletariat, el precariat, etcètera.

Doncs bé, a la Llibreria La Central del Raval, a la secció de política, hi trobareu un bon aplec de textos d’editorials catalanes i foranes (i, a data d’avui, una taula amb una tria de llibres procedents de la recent fira de Bolonya)

Molt suggeridor i de gran interès 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!