Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’aparició d’unes despulles humanes a prop d’Alcalá de Henares podria significar la localització de les restes de l’Andreu Nin (…)
El fundador del Partit Obrer d’Unificació Marxista fou segrestat, l’estiu de 1937, a Barcelona per una unitat dels serveis secrets soviètics comandada pel coronel Orlov i que, pel que es veu, rebia ordes directes d’en Josez Stalin. El cadàver d’en Nin no s’ha pogut trobar.
Els cinc cossos han aparegut en una antiga fossa de la Guerra durant unes obres a la Unitat de Serveis Base Primo de Rivera de la brigada paracaigudista de l’Exèrcit de Terra.
Els fets, imputables als soviètics, varen venir precedits d’una forta campanya del PSUC en el que qualificava a en Nin i al POUM d’agent feixista tot criminalitzant el dir i el seu partit. Campanya que continuà després del segrest i desaparició.
Aquest fet, històricament, ha creat una forta incomoditat a totes les direccions del partit dels comunistes catalans. El cas, però, és que el partit i els seus hereus –Iniciativa per Catalunya, el Partit dels Comunistes, el PSUCviu…-, mai no n’han dit ni ase ni bèstia en termes de disculpa o autocrítica.
N’aparegui o no el cos, és hora, per bé que tardana, perquè es reconegui aquest fet i que en nom del comunisme s’han comès actes innobles o directament criminals.
És tard. Cert. N’ha plogut molt. També cert. Tot amb tot, cal reconèixer aquest costat negre de la història dels comunistes. Història, en el cas dels partits comunistes que han operat en països democràtics, plena de pàgines d’honor, d’indiscutible projecció democràtica i antifeixista. Amb alguns punts foscos i fàcilment qualificables.
Per l’Andreu Nin. Per el POUM. Per la memòria de l’esquerra revolucionària catalana.
És hora. Companyes i companys.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec que la direcció estalinista espanyola, catalana o soviètica no era “comunista”. El nom més correcte seria pens, estalinistes. Aquí, en el cas de l´assassinat de membres del POUM i d´Andreu Nin, els autèntics marxistes, els comunistes de debò, els que encara es guiaven per principis eren Nin i els membres del POUM.
Per a la recuperació de la memòria històrica oblidada i silenciada per la dreta i també pel PCE-PSUC.
Salutacions cordials.
Un militant comunista