Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
No puc negar que m’ha sorprès la mort prematura, quan encara tenia moltes coses a fer i a dir, del gran advocat del que en dèiem causes perdudes (…)
Durant tot el dia hi he pensat tot convocant els records d’un parell o tres de breus trobades on varem coincidir. M’interessava, per damunt de tot, no caure en estereotips i dir-hi alguna cosa pròpia.
Efectivament, vaig coincidir amb el jurista dels moviments socials crítics i alternatius, dels treballadors i de les treballadores, contra la repressió d’un estat omnímode i aliè, mentre servidor col·laborava amb la Coordinadora Obrera Sindical.
Coincidirem, em sembla, a Barcelona, a Girona i a Arbúcies. Al cap i casal en un acte en un casal independentista, a Girona en una trobada amb moviments socials. I en un sobre les empreses de treball temporal-ETT a Arbúcies, en companyia de representants de Maulets.
El recordo com a defensor apassionat de les causes més difícils. Li hauria estat fàcil, ben cert, esdevenir un jurista al servei dels ricatxos i dels poders dominants. Guanyant calers a cabassos, sense més preocupació que el compte corrent. Per contra, hi va apostar, per fortuna dels defensats, per les causes i valors d’esquerra, contra tota mena d’injustícies i abusos.
Reflexiu, observador, home bo i honorable, em consta. Recordo que en alguna d’aquestes trobades em reconegué la seva filiació sindical a Comissions Obreres. Políticament, em penso, venia o havia tingut certa proximitat amb Nacionalistes d’Esquerra, primer intent i precursor de l’independentisme no rupturista. També quan parlàvem de sindicalisme, i en el debat entre sindicalisme d’obediència estatal i aliè i d’obediència exclusivament catalana no s’hi posava fort i mirava de ser crític i equànime.
En qualsevol cas, una gran pèrdua, la mort d’en Sebastià Salellas. Descansi en pau.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!