Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Segona part de la magna dualitat expositiva que Barcelona, a través de l’Arts Santa Mònica i el CaixaFòrum dedica al gegant de Felanitx (…)
La mostra s’estructura en set espais articulats per una sala allargassada que fa una ullada als viatges i les inquietuds de l’artista. Hi trobem obres sobre paper i quadres de petit format. Als dos extrems hi albirem grans paisatges.
En una de les estances, l’artista expressa la necessitat de fer-se escàpol de l’excés.
Una altra, funciona com un espai teatral que ens trasllada a les tempestes, les grutes i els temes nocturns.
En el darrer espai es presenten els retrats.
En Barceló ha comparat la pintura amb la cuina.
A la primera sala hi veiem “The Big Spanish Dinner”, un exemple primerenc de les seves barrija-barreges poc convencionals de pigments i matèria orgànica, tot fet i adobat per eines concebudes especialment.
Val a dir que bona part de les obres exposades per Miquel Barceló remeten al mar; tant la seva turbulència superficial com al paisatge subaquàtic.
. Miquel Barceló 1983-2009. La solitude organisative. Fins al 9 de gener de 2011. CaixaFòrum. Barcelona.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Les exposicions son molt interesants, pero trovo que la Caixa omple excesivament el espai de exposició disponible i aixó provoca – penso jo –
una sensació de agovio al visitant que no li permet contemplar les obres
amb la convenient tranquilitat.
I el catàleg, com està?