Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
“… Va començar a Lituània, ens van convidar a tots quatre per obrir el primer Festival de Flamenc a Vilnius i la vam clavar. Va ser com un viatge iniciàtic, així es va gestar la banda” (…)
“Ara hem incorporat el “Ramonet”, un artefacte del dimoni que escup loops, d’aquesta manera mesclem la rumba, ja de per sí tan ballable, amb l’electrònica. Acabem de gravar un E.P. amb cinc temes als estudis Miau, en coproducció amb en Pau Vallvé. Hem aconseguit per fi escoltar-nos enllaunats i sentir-nos orgullosos del resultat. Heu de venir a escoltar-nos, veureu que tot rutlla! salut!”
Nota d’en Meroño.- L’he escoltat, i és un fenomen, el tal Miquel Rodergas, àlies Micu, a més, cosí de la Beth. Una mena de barrija-barreja, posada al dia, dels grans Peret i el Gato Pérez.
Si el sentiu, no us en podreu estar.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!