Pere Meroño

Benvolgut president, a França, amb el francès, qui toca els nassos som els catalans –ja que la nostra llengua és allà prohibida, il·legal, clandestina, i també n’hi toquen els occitans, els bretons, els bascos, els corsos, els (…)

Sorprèn, president, aquest lapsus tan greu en un nacionalista, quan heu parlat dels 300 anys que fa que Espanya ens toca els nassos amb el català –i no només amb el català, ep!. I tres quarts del mateix, hi resa pel cas britànic –amb els irlandesos, els gal·lesos, els escocesos.

Quan es posen exemples, no podem comparar Catalunya amb els Estats, car, per, ara, nosaltres no en tenim, d’estat. I es bo, per molta indignació que ens nodreixi, no badar fent al·lusions greument incorrectes i contràries a les nostres idees de llibertat.

Per això, el dia que els catalans no toquem els nassos a França amb el català –i val a dir que l’hi toquem poquet, els nassos-, serà perquè el català –déu ens en guardi- ja serà mort i enterrat.

Compte, doncs, amb els comentaris precipitats, i els lapsus mentals que palesen que la colonització ideològica afecta, també, els nacionalistes nostrats més conspicus.

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!