Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
França, acaballes dels anys 60, primeries dels 70. Un membre d’una organització política maoista, nascuda del Maig del 68, viu, i ens relata, anys després, el seu itinerari personal. Delits. Anhels. Esperances. Decepcions (…)
Jean, és enviat a diverses cèl·lules, una darrera de l’altre. Universitari, se’l convida a treballar en una fàbrica, tot proletaritzant-se, per tal de, al costat de la classe obrera, ajudar-la a prendre consciència de la seva condició i consciència de si i per si. L’autor, conegut periodista, ens porta i ens transllada, en forma novel.lada, la seva experiència política.
Veiem com realitza tasques de formació. Activitats de propaganda. Com veu i opina sobre la campanya de segrestament d’empresaris. Com s’adopten represàlies contra caps de personal i patrons. Constatem la insignificant presència en llocs on semblava totpoderosa. Com la militància, davant l’empenta i el setge policíac, s’arronsa, perd pistonada, s’esmicola, i passa avall.
Reductes de militants en un ambient hostil, entre l’atenció policial i la indiferència obrera. En una lluita sense sortida. Mancada de perspectives.
Sabem, així mateix, de la relació entre els membres de les cèl·lules, de les relacions sentimentals entre alguns dels seus membres.
Per bé que no n’esmenta el seu nom, l’organització protagonista del llibre és la Gauche prolétarienne-GP. Després de la seva dissolució per decisió governamental, part de la militància de GP es transformarà en una organització armada. L’experiència de la seva publicació, La Cause du Peuple, esdevindrà precedent del diari Libération. Alguns dels seus dirigents van assolir, posteriorment, renom en ambients intel.lectuals, literaris, mediàtics (Serge July, Olivier Rolin, Jean Rolin, Frédéric H. Fajardie, Gérard Miller, Jean-Claude Milner, Marin Karmitz, André Glucksmann, Gilles Susong, Robert Linhart, Christian Jambet, Guy Lardreau, Daniel Rondeau …)
En aquella època, final dels 60, els fets de Maig del 68, les idees sorgides, i l’atracció del líder comunista xinès Mao Ze Dong, amb un pensament fresc a l’entorn dels mètodes de treball i de relació amb el poble, la línia de masses… esperonaran la naixença de tot de grups maoistes que atrauran l’atenció d’actives i nombroses minories. A Catalunya, varen néixer grups com ara Bandera Roja –liderats per Jordi Borja, Jordi Solé Tura, Alfons Carles Comín, o el PSAN, definit maoista posteriorment. En el conjunt de l’estat hi va haver l’MC, el PTE, l’ORT…
. L’organisation. Jean Rolin. 242 pàgines. Éditions Gallimards. 1996. París.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!