Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

15 de setembre de 2007
0 comentaris

L?estiu que més m?agrada

He anat amb (..)

les nenes, a Abacus, a comprar material escolar. El centre ciutat,de Barcelona, com sempre, atapeït de gent i cotxes, sorollós. perfectament prescindible. Tots i tothom, febrosos, encalçant el no-res.

Prenem el metro per tornar a Vallcarca. Anem al parc. La mainada vinga jugar. El sol ja no té força. Els vespres són agradables, amb una temperatura ideal. Poca gent.

Des del matí avanço en la lectura del ?Crim al Paralelo?, d?un d?aquests escriptors i periodistes que per culpa de la guerra veié greument entrebancada la seva carrera en una societat catalana normal, democràtica, oberta. És en Rafael Tasis, autor de novel·les i cròniques, també editor. I que és un dels precursors, als Països Catalans, de les novel·les de lladres i serenos ?o negra, policíaca…-.

El llibre narra l?assassinat d?una venedora de loteria a la Barcelona de 1934. el retrat de la capital catalana, de la nostra gent, resulten impagables (en fi, ja us en faré cinc cèntims, aviat, en aquestes planes i per la secció ?Negra i Criminal?.

Quarts de nou del vespre. Girem cua cap a casa. Hi ha festa a la plaça. En davallar l?avinguda de Vallcarca, el carrer és mig fosc, gairebé ningú transitant-hi. Mitja foscor, doncs, llums en algunes cases i blocs. Un crit per aquí, unes veus somortes, per allà. Finestrals i balcons oberts de bat a bat, repòs i lleure, lectura. Dies per pair el retorn a la feina, per assaborir, amb tranquil·litat, aquests moments. Hi ha una festa, al local i pati comunitari, al del costat, tres dones jeuen, damunt la gespa, a tocar de la piscina.

Aquest és l?estiu que més m?agrada: un estiu decadent, savi, amant del terme mig, de l?oratge temperat i benèfic. Amb poc soroll. On cadascú fa el seu fet sense emprenyar l?altre.

Hores assaborides i saboroses (encara ressonen els mots vius i enèrgics de la prosa d?en Tasis, el seu retrat sociogeogràfic, també els acords d’un magnífic CD de Mishima, i l?experiència ben gratificant i nova, per a mi, d?adaptar a l?espanyol el meu darrer llibre sobre la Rosario Endrinal).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!