Francament en sóc optimista, pel que fa a l’esdevenidor del primer diari català. S’han introduït canvis en la maquetació; modulacions en la línia editorial; se n’han afegit nous suplements i propostes. Bé, en general -i molt bonic el “Plaers” del diumenge, per bé que sembla un catàleg de productes i li manquen opinions i reportatges d’assumptes d’actualitats. Tot hi arribarà, espero.
La nova editora, CCC, participada pels grups Godó, Planeta, i l’Institut Català de Finances, ha disposat una política d’externalització d’alguns serveis -en aquí, sincerament, hi discrepo-.
Finalment, ha plantejat una modificació de cap a peus del vigent conveni d’empresa, tot substituint-lo per un amb remuneracions i condicions escandalosament inferiors. Una proposta, curt i ras, inacceptable, immoral, i que diu ben poc d’uns gestors que, per donar-hi exemple, haurien de rebaixar-se els seus emoluments.
El diari, tothom ho sap, ha estat crònicament fotut. Ara, però, viu un procés dolç d’augment del tiratge, la cartera publicitària i les vendes. És per això que la directiva hauria de refusar sortides fàcils i contraproduents com les de reduir uns sous associats a una determinada qualitat del producte. No poden, doncs, exigir-ne qualitat i nivell i reduir-ne els salaris.
No haurien pas de fer-ho.
Com a lector fidel, i des del principi, els demano que s’ho rumiïn i que actuin amb seny. Altrament prendrem mal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És a dir, quant els assumptes no interessen a l’editorial.
Això fa per eixemple que un sector d’ERC informat a través de l’Avui, és creara certa opinió no del tot desfavorable a l’estatut per no dir un altra cosa.
La línea editorial és semblant a les altres del grup, però amb lleus matissos.
El grup Godó, Zeta sols l’usen com un vehicle per fer-se escoltar, influir i afavorir la penetració de l’opinió dels altres mitjans de l’Estat, de forma més amortitguada a la societat més catalanitzada consumidora habitual d’aquest tipus de prensa.
és perquè en els seus estudis de viavilitat era la més funcional.
De professionals; segueixen la política de com que hi ha molta oferta, la porta és molt gran, sempre hi haurà qui farà la feina per menys diners i sinó subcontractar, agències o free- lances.
I quan es tracta de la cartera no hi ha solidaritat, sinó cops de colze per poder viure.
Ja tenen uns quants periodistes que treballen en els diaris gratuïts, dels que en són accionistes els mateixos editors, perquè es breguin i quan sàpiguen l’ofici i si són dòcils els/les contractaran pels diaris de pagament.
Aquest és el món real que els hi hem deixat en herència als nostres fills . No l’hem canviat, sinó que hem hagut de canviar nosaltres i d’adaptar-nos-hi.
…pse! que vols que t’hi digui?
..es aquells fulls de publicitat que, junt amb d’altres d’ordinadors, mobles, etc…, et donen amb l’Avui del diumenge?
Jo directament els deixo al contenidor de paper.