Pere Meroño

Quan el seu assassinat, flamejada com una teia, en un caixer automàtic (…),

per tres descervellats i pocasoltes, la Maria del Rosario Endrinal Petite va romandre un dia a l’Hospital de la Vall d’Hebrón, i l’endemà diumenge, fou traslladada a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a cal forense, vaja, a les dependències que hi té a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Des d’aleshores, i per instrucció judicial, el cos de la Charo va ser dins d’una càmera frigorífica, al soterrani de l’edifici al qual s’accedeix des de l’entrada hospitalària del carrer Villarroel, per tal que les parts personades en el cas podessin demanar la pràctica de proves i anàlisi en el seu cos.

Al maig, els serveis funeraris demanaren al jutjat d’instrucció número 9, que es qui porta el cas, permís per fer lliurament del cos a la família. La magistrada sol·licità, llavors, a les parts, si els calia fer noves anàlisis. Davant la contesta negativa, la jutge n’autoritzà el retorn del cadàver. La Rosario Endrinal, fou, doncs, incinerada, el dijous 29 de juny de 2006.

Abans, però, i al llarg d’aquest període, li va ser practicada una segona, d’autòpsia. La prova confirmà l’existència d’un cop en el cap.

Per fi, doncs, i mig any després, la Charo descansa en pau.

                                 . El crim del caixer automàtic

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!