Pere Meroño

Tot va pensar que es tracta d’un cas senzill de la crònica negra. Un poble menut i perdut a la regió de Friuli-Venezia-Giulia, paratges bells i solitaris, una adolescent morta a la vora del llac, i un comissari hieràtic i d’actitud aparentment indolent (…)

Una corrua de sospitoses i de sospitosos –el pare de família jove on hi anava a fer de cangur, un amant jove, l’entrenador del seu equip, el boig del poble, són pare paralític, el pare obsedit i enamorat de sa filla, la dona del pare de família jove i mare d’Angelo.

Pistes, declaracions, confusió, viatge introspectiu, vivisecció acurada i com cal d’una petita comunitat humana, vida lenta i saborosa, coneixences, sospites, rumors, enveges, amors no explicitats…

Una trista i tràgica i meravellosa història de coses i fets amagats. De vides segades. Que tracta sobre l’insuportable, a voltes, pes de l’existència. Sobre fets que et superen, circumstàncies que sobreïxen i et neguen fins a l’ofec.

Cal anotar les excel·lents actuacions del quadre d’actors; singularment del gran actor napolità -i dramaturg, i director d’òpera-Toni Servillo –que fa el paper de comissari- (i que és, ben probablement, el millor actor italià d’ara i aquí, i de l’enorme Omero Antonutti, que durant els anys 70 ens va sacsejar amb el rol protagonista del film dels germans Taviani, “Padre Padrone”.

Una pel·lícula extraordinàriament recomanable.

. La ragazza del lago. Dir. Andrea Molaioli. Amb Toni Servillo, Omero Antonutti. Itàlia. 2007. 95 minuts. Basada en el llibre “No mires atrás”, de l’escriptora noruega de novel·la negra Karin Fossum.

Triler

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!