Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
La “ràdio”
en Meroño té cita amb en X. (…)
i fa cap el carrer Casp número 6. la seu de Ràdio Barcelona. degana de les emissores del nostre país, la primera i més antiga, i lligada des de fa una colla d’anys a la cadena SER –tan i tan lligada que no li deixa, a ella que és la més antiga i primera, a tenir-ne una plana web pròpia i autònoma (!)
arriba, doncs, en Meroño, a la dita estança radiofònica. la xicota que seu al costat del de seguretat li demana que per qui demana, fa un truc, i li diu que s’esperi, que ara hi baixa, en X. el vestíbul és fosc, com una mena de tunel de forma rectangular amb un mostrador al fons, una porta de detecció de metalls a la dret, i més a la dreta, una altra porta vidrada i corredera –que et permet sortir però no pas entrar-, la qual té, d’esquena, els ascensors.
per passar l’estona, en Meroño dubta entre traure, del seu carterot, “La máquina de follar” d’en Charles Bukowski, o llegir i prendre nota – aquest noi és un tafaner de primera, per això es dedica al que es dedica– del reguitzell de rètols que dónen compte de les empreses de comunicació que allotja el formós edifici. en tenim, vejam: Ràdio Barcelona; Cadena Dial; M-80; Localia Televisió; diari AS; diari Cinco Días; Prisa print; Prisa com, 40 principales. Això sí, a dalt de tot a l’esquerra, per damunt de totes les plaques que es fan i desfan, en destaca una de color auri amb la llegenda G R U P O P R I S A. imponent i imposant, en qualsevol cas, l’edifici –dues plantes i mitja de subterrànies, i sis per damunt del nivell del carrer-
efectivament, en Meroño és a cal senyor Polanco –només n’hi manca el diari El Pais que és a l’Eixample, al carrer Consell de Cent-. I això és tant cal senyor Polanco, que l’antic propietari d’una editorial que feia llibres escolars, hi té un despatx, a la quarta planta, d’accés restringit –només amb clau identificadora-. un despatx per quan gira visita a les sucursals catalanes –n’ ha de feinejar o rebre’n visites-, el senyor Jesús de Polanco, un càntabre –com el senyor BotinBancSantander- eixerit i llest com les mostel.les, d’allò més content amb els del PSOE a qui tant hi deu i que tant li deuen, a ell. excel.lent empresari, dit sia de passada, i sense gota, ho jura el reporter voluntariós i cabut, d’ironia o sarcasme, en contra del tsar de la premsa, com el batejà un dia, a tota plana, la revista proPSOE El Siglo.
i vet aquí que apareix en X., jove, amb la clenxa al mig i cabell més aviat llarg. Un noi amable que, de seguit, duu a en Meroño a veure l’estudi Toresky. el qual és just al fons de la planta baixa-vestíbul, tot ocupant un espai de dimensions considerables.
- a veure si hi ha algú, no, sembla que no, que és buit.
( que diu en X. ), en endinsar-se, els dos xicots, portes enllà, de l’antic estudi principal de Ràdio Barcelona. espai esmerçat, avui dia, en un plató de televisió –Localia-. hi veuen un aplec de càmeres, una taula amb cadires… per un programa informatiu o un magazin, i la resta són decorats de fusta ben pintats i festius i alegres. el cas és que, hi van de banda a banda, de nord a sud i d’est a oest, total, apamant un quadrat que fa, més o menys, 400 metres quadrats de superfície –uns 20x20m-.
en Meroño demana, després de la veure i reveure el Toresky, talment un inspector o perit immobiliari, una relació de fotografies de l’època d’esplendor d’aquell gloriós espai de la radiodifusió catalana. Imaginint-s’ho: un quadre axatat, amb un llarg escenari a mà dreta: dos esglaons per enfilar-s’hi, el rellotge esfèric tan important en la ràdio, l’anunci de “prohibido terminantemente fumar”; decorat de fusta, amb cortinatges, el piano de cua, i dos més de petits; i unes deu fileres de cadires –amb capacitat per un centenar de persones-, a dalt, damunt l’entrada, i fora de l’espai descrit, hi ha la peixera on prenen seient els tècnics de so i el control. en Xavi mostra fotos, del dret i del revès, del “Toresky”, algunes amb el senyor Escamilla enraonant amb el senyor Serrat, Joan Manuel, i tot de públic d’edats diverses. època gloriosa, dèiem, aquella. gran, influent, i bona, la ràdio d’aquells temps tan foscos i tètrics, dictadura quotidiana, afusellaments, presó, exili, estretot de mires, censura pertot. i, malgrat tot, bona ràdio.
per cert, que el nom de “Toresky” li ve a l’estudi en reconeixement al senyor Josep Torres, que entre 1924 i 1934 –si fa no fa- va dirigir i presentar un programa humorístic, d’espectacle, fent de ventriluoc, amb dos ninots –en Miliu i en Toresky- superfamosos en aquells anys. programa benèfic per captar dinerets a favor de sectors socialment necessitats. el xouman que fou en Torres li fou reconegut amb el bateig de l’estudi, i un monument que hi ha a prop de la Sagrada Família. diuen, també, que el bastó blanc dels invidents fou un invent del senyor Josep Torres. llarg trajecte i ús, el del “Toresky”, inaugurat després de la guerra, quan l’estudi 1 fou abandonat –abans la ràdio era a Casp 12, i mudà llavors al número 6 actual-. i tancat els anys 80 quan una remodelació i modernització de l’edifici, va dur a la inauguració de més espais, i al trasllat de tota la redacció d’informatius en pes, al lloc que ocupava el llegendari estudi.
en acabat, en Xavi i en Meroño, consumats febrils i entusiastes amants de la ràdio i la televisió, la fan petar llargament, enraonant sobre programes, el destí del fons sonor de Ràdio Barcelona, els nous programes, com li va a “Cuatro”, algunes estrenes, i tota la pesca.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere,
Com que veig que sou un apassionat de la ràd¡o, potser em podreu ajudar: ja fa temps que pateixo la devallada de l’oferta radiofònica catalana; el cas de les emissores de Catalunya Ràdio fa feredat: no se salva pràcticament res.
Dilluns passat, 07/08/2006, a les 07:44, a Catalunya Informació, una locutora dóna la notícia del GP d’Hungria de F1, del dia abans. Té dificultats a l’hora de dir el cognom del segon classificat, Pedro Martínez de la Rosa (potser el té mal escrit), i diu aproximadament : "no sé com s’escriu això; bueno, pondré De la Rosa para no cagarla."
Encara a hores d’ara no sé si ho he somiat.
Era una gravació que no es va editar tallant el final? Ho va dir en directe? Els redactors/es redacten les notícies i les diuen en català, i fora de micro parlen en castellà? És possible tornar a escoltar aquesta gravació? Algun blocaire ho va escoltar?