he llegit la versió espanyola –no estava al cas que havia sortit una en català, i això em fa molta ràbia-, la número quinze, del gran clàssic: pura meravella. aplec de contes de tota mena, literatura del jo, un jo autobiogràfic i ficcional, a l’ensems. sexe. solitud. alcohol. drogues. nomadisme. introspecció. històries a domicili. al carrer. en un hospital psiquiàtric. una residència per a rodamóns… excel·lent pols narratiu, escriptura clara i transparent, neta. directa. magnífica. en Charles Bukowski: un desinfectant. literatura al marge i des dels marges. contra els convencionalismes de tota mena. pura meravella –hi torno-. molt bo.
– La màquina de cardar (Erections, Ejeculations, Exhibitions and General Tales of Ordinary Madness). Charles Bukowski (traducció de la Dolors Udina). editorial Empúries. 192 planes. barcelona. 2005.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!