Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

17 de juny de 2006
0 comentaris

La gent del NO

Parlem, esclar, del NO nacional català i d’esquerres. Nosaltres som gent diversa en edat, gènere, formació, condició social, i antecedents polítics i associatius.

Gent que no s’arronsa.

Gent Valenta.

Gent que vol censurar un procés, un mètode, uns resultats, una cotilla, una via (de tot n’hi ha en la vinya del senyor)

Gent que vol guanyar per impulsar una renegociació amb Espanya sobre bases noves, i, a partir d’aquí i des d’aquí, posar les bases, democràtiques i participatives, d’un procés sobiranista.

Gent que cas de no vèncer vol fer palesa una actitud insubmissa, rebeca, un accent fort.

Gent farta de l’actitud tradicionalment subsidiària, servil, i genuflexa, de la classe política.

Gent també, almenys alguna, que lliguem, indissolublement, vindicació nacional amb esquerra. Que no som pas progressistes, sinó d’una esquerra d’esquerres, coherentment anticapitalista.

Gent que amb el NO volem donar una plantofada al sistema i als seus camàlics. Un NO que a partir d’aquí, i de demà, ha de començar a créixer a escampar-se pertot.

Un NO amb voluntat de canviar les coses, d’avançar sòlidament i segura i democràticament, vers un país lliure governat en benefici de les majories socials que l’integren.

Aquest és el meu NO. Un NO convençut, combatiu, i de futur. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!