Pere Meroño

És obvi que tenim un problema, i ben gros -val a dir que no pas el més gros de tots els problemes-, quan ciutadanes i ciutadans que venen de fora i s’instal·len a les nostres societats, i no som capaços d’encomanar-los la nostra tradició, els costums, el coneixement i respecte de la llei.

Fet i fet, elles i ells, hereus de trets fanàtics, d’una religiositat integrista, no saben, no volen, no poden acceptar que hom critiqui, o en faci ironia, de les creences i els símbols, ben lícits d’altra banda, que els hi són propis.

Hi ha, per tant, un dèficit de pedagogia, una mancança en la necessària socialització que ens pot dur de mal borràs. Curt, un problema que cal resoldre de manera gradual i inclusiva.

I com a societat d’acollida el cas és que no podem, de cap de les maneres, consentir aquesta mena de comportaments i actituds. I això, que és així, hem de dir-ho ben alt i ben clar. Peti qui peti.

Catalunya, ja em dispensaran, ni és, ni pot, ni vol ser el Pakistan, ni la Índia, ni altres respectacles nacions. I aquelles o aquells que aquí venen, han de respectar, per imperatiu cívic, les tradicions, els costums, i la normativa legal vigent. Altrament, hi són sobrers.