“Guaita, quina casa i quins prats. I les infermeres, molt amables, m’han dit que ho faig molt bé. Sí, ja ho sé, de menuda, quan venia l’inspector, i de tota la classe a Tírvia, només mirava el meu quadern” (…)
“Estic molt contenta. He dibuixat, ens han fet fer un dictat. Les altres dones d’aquí em busquen, Volen parlar amb mi… m’ensenyen les coses que hi fan… I les infermeres: tot el dia darrera meu, molt simpàtiques i carinyoses. Joana, per aquí, Joana, per allà. Es veu que com que saben que tinc això del cap i els hi fa pena, per això s’hi acosten tant.
De dinar? No me pogut menjar tota la carn. Era massa, tot plegat, per a mi. Molt bo, això sí.
I són moltes, les infermeres, i com m’estimen! Sempre al voltant meu. Joana, per aquí, Joana, per allà.
Les dones d’allà, sempre barallant-se per l’aparell aquell que fa anar i canvia els canals de la tele. I també per les millors cadires. Jo, com que no en vull, de problemes m’hi miro de lluny. A mi que no m’emboliquin.
Així què, quan hi tornaré?. Dilluns? I qui me’n durà, cap aquí?… Ves quina mena, que m’hagi sortit això al cap. I que hagi de passar per tantes fatigues, i tu també, tot el dia pendent de mi. A veure si puc curar-me. No ho sé pas. No hi ha res pitjor que fer-se vell.
I com són d’embolicaires, algunes dones. Barallant-se per la televisió i les cadires.
Bé, què hi farem!
I quan dius que hi tornaré? M’hi acompanyaràs tu? I com ho faré, doncs?. Ai, això del cap, no sé pas si me’n sortiré, d’aquesta…”
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
http://www.youtube.com/watch?v=iUiHByShlIE
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!