Pere Meroño

Diari d'un eurocomunista del #PSUC

27 de setembre de 2006
0 comentaris

Escriure és reescriure

Estic a pic d’enllestir un llibre. Én la fase d’ullar la pròpia tasca sota una perspectiva el més crítica i immisericorde possible. De fet, i en la seva reescriptura, n’he prescindit de dotzenes i dotzenes de planes (…)

Depurar, aprimar, eliminar … són mots clau, en aquest moment processal. Polir, doncs. I, també, no només bullir sinó enriquir. Fer per manera de dir més amb menys. Millorant la claredat, la transparència del text, i, no ens oblidéssim pas, la temperatura i el caliu de la llengua (cercant allò més genuí i natural).

En acabat, i pendent d’alguns serrells, tocarà trobar editor. Fa uns dies, sense anar més lluny, en vaig parlar amb un. Conjuntura, per tant, de nervis i d’incertesa.

L’hora de la veritat és a prop. El text encara pot i ha de millorar. Caldrà introduir nous canvis i fer-ne una nova i completa reescriptura. Decidir-ne el títol definitiu. Si hi posem o no fotografies. I repassar-ne les galerades finals (en el darrer llibre publicat -El goig de viure, biografia de Montserrat Roig, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2005-) durant les galerades, en vaig fer més d’un centenar de canvis tant d’expressió com d’estil).

I, per fi, serem al cap de carrer: haurà arribat l’hora de les lectores i els lectors.

Mentrestant, però, n’haurem encetat el següent, de llibre.

Prou que ho sabem: gira el món i torna al Born. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!