Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Resultats definitius, en una petita i apressada crònica (…)
1.- L?Scottish National Party ha vençut per un escó, i un grapat de vots, al Labour Party d?en Blair i en Brown.
2.- El Labour ha reculat severament però no ha pas patit el daltabaix cantat.
3.- L?esquerra independentista escocesa s?ha autoimmolat. El repulsiu vot útil, i, sobretot, la divisió d?un partit en dos, ha provocat un terrabastall sense parió: de 128.000 sufragis i un 7,68 de l?Scottish Socialist Party-SSP, han passat als 11.758, ara mateix, i un 0,6% del SSP, i als 29.233, 1.6% de Solidarity, on hi ha anat a raure l?antic i molt carismàtic líder Tommy Sheridan. Ni a Glasgow, el seu bastió, ha estat capaç, en Tommy, de sortir-ne escollit. De manera, que a l’esquerra se li ha esvaït el 70%, gairebé, de l’electoral. Pas mal, que en dirien els francesos.
Lliçons? Els processos d?avenç cap a l?autogovern, són lents, feixucs, amb pujades i baixades. El cas del SNP, insisteixo, és una perspectiva a rajaploma, d?urgència, s?ha nodrit del vot de protesta contra el Labour, i del procedent del SSP, ara suïcidament esqueixat.
L?esquerra?, bé, gràcies ?es broma-. Doncs, a santornem-hi: pots passar d?un èxit clar, la collita anterior, al daltabaix més gros, extraparlamentaris, com abans. I això, com qui diu, en un tres i no res. Les divisions mai no són bones, i, punt i final, el camí és llarg amb tots de revolts i canvis orogràfics.
Llàstima, l’esquerra s’ha deixat prendre el vot de protesta contra el neoliberalisme del Labour, en favor d’un altre neoliberalisme, el del SNP. A més, la bandera enèrgica per la independència és de baixa en benefici del nacionalisme tebió i fluix, del "National" d’Alex Salmond. Una pena. Ah, i de cara a l’esdevenidor, ja se sap, retorn a la unitat, reconstrucció de la casa en runa, i més feina de carrer, de barri, de fàbrica, i d’inserció i arrelament social.
No cal dir que l?ensulsiada de l?esquerra escocesa independentista és una notícia dolenta i que em sap molt greu. S?ho han guanyat a pols, però.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’ensulsiada d’aquesta esquerra independentista escocesa -revolucinària, of course– ha sigut espectacular. És evident que les idees independentistes i internacionalistes de la població escocesa són molt febles. D’això se n’han beneficiat aquests burgesos de l’SNP, que no són independentistes i molt menys d’esquerres. Malgrat tot ànims i no defalleixis, que el gran dia de la revolució mundial arribarà!