Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Els rumors i els dos articles a l’AVUI sobre i d’en Josep Carretero, han esclatat com una traca en la mar calma i embadocada de la política catalunyesa (…)
Un tal impacte feia temps que no es produïa, per aquest país de dimitits i mil homes. El nombre de visites, literalment fabulós, de les notícies que s’hi referien, en aquest bloc, en donen fe.
Sorprèn per això que hi hagi gent que no se’n sàpiga avenir. El desastre de la negociació estatutària; la gran abstenció nacionalista als comicis catalans; el “senyor, sí, senyor”, d’ERC al govern; la contribució decisiva d’Esquerra en un executiu sense agenda nacional; el procés d’autodestrucció d’en Carod-Rovira com a líder sobiranista … són ingredients de l’actual escudella política.
Un conjunt de factors que, políticament, deixen un gran buit.
En Carretero. En sé el mateix que tothom: ben poca cosa. L’article palesa que l’home té olfacte i, a més, allò que diu pot assumir-ho qualsevol nacional amb dots dits de front.
ERC. Està cometent torts tan grans com una casa de pagès. Ha passat, en quatre dies, de marejar-se i marejar-nos -Tripartit-1, al mutisme i l’obediència cega, tot eliminant una qualsevol engruna d’autonomia com a partit -Tripartit-2. És un partit, ERC, caracteriològicament d’extrems: o accelera sense aturall o es passa de frenada.
Carod contra Carod. El president d’Esquerra sembla encaparrat a redissenyar el seu discurs tot manifestant el contrari del que deia fa quatre dies. I això crea una fonda perplexitat entre amics, coneguts i saludats. S’ha integrat, a més, en un govern en el que hi juga un rol marginal i no pot badar boca si no és per dir-hi amén.
Davant d’un tal panorama, moltes són les veus que s’han aixecat darrerament: Joan Solà, Salvador Cardús, Eduard Vallory, Salvador Cot… tot demanant de plantar a l’actual situació.
Les coses, sembla clar, no haurien de continuar així. Ens cal més acció civil i democràtica per sortir de l’atzucac. Més consciència i coherència per casar ideals i pràctica personals. Tothom n’és sabedor: dins del camp nacional s’està produint l’abdicació, per motius electorals i de vol gallinaci, de CiU i ERC. Ens convé, com l’aire que respirem, algú amb voluntat real, intel·ligència, i disponibilitat, que vulgui impulsar una agenda política sobiranista…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No seria gens d’estany, que una gran majoria dels independentistes que hem llegit els dos articles d’en Carretero, compartim majoritàriament les reflexions que fa.
Crec que hi ha, encara que sigui mol humil, un projecte d’alternativa independentista que treballa dia a dia, sense subterfugis en els discurs. La CUP.
És on jo hi tinc les esperançes posades, i és la formació que votaré a les properes municipals.
no es de fiar, i no solc equivocar-me en aquestes apreciacions, l’olfacte em diu que no és de fiar.Al temps.
Hola soc regidor d’Erc i sento la censura del meu partit per no poder denunciar públicament les infàmies tant de Ciu com psoe, tinc informació que pot comprometre la carrera política d’un conegut Ciu a la demarcació de Tarragona, disposo de prou informació per fer recaure la sospita sobre especulacions urbanístiques però s’ens obliga a callar