Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
El cantant valencià i Miquel Gil i el pianista manresà Manel Camp versionen el seu univers sonor en un nou disc, que servidor va comprar ahir tarda, i que va celebrar la seva posada de llarg al Barnasants (…)
Un repertori de luxe confegit amb peces i treballs de Brecht, Astor Piazzolla, Sting, Quico Pi de la Serra, Paolo Conte, Joan Manuel Serrat, Leonard Cohen, Atahualpa Yupanqui, Cole Porter, Joan Baptista Humet, Robert Plant, i el propi Miquel Gil. Amb un total de 13 cançons.
El cert és que en tinc moltes ganes d’escoltar en Gil; veu rovellada, ben modulada, portentosa, i capaç d’atacar, amb èxit, diversos estils musicals.
En tornarem a parlar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quina veu que té aquest home…
Has escoltat “Fil de vint”? Ho acabo de fer. M’ha entusiasmat. Molt bo. Molt.
Gràcies, nen!
Petons
Escolteu L’amor és Déu en barca, sobre una poema d’Enric Cassasses. És extraordinari.
I també m’agrada molt Del Sud dels Obrint Pas que en Miquel Gil comença a cantar en el disc en directe En Moviment. Bestial.
Vaig tenir la sort d’escoltar-lo en directe en un concert a l’aire lliure a Celrà (Gironès) l’estiu de fa 2 anys i vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo i parlar-hi una mica. De veritat que em va emocionar escoltar-lo i parlar-hi.
Un artista de cap a peus.