Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Un problema informàtic va impedir que em fes ressò, fa uns dies, del traspàs d’una persona important en el meu coneixement de tot el país, de la situació valenciana, des d’una mirada crítica, d’esquerres i valencianista (…)
A en Marqués el vaig començar a llegir durant els anys 80. Recordo, especialment, “¿Qué hace el poder en tu cama”, publicat a Edicions El Viejo Topo. També, molts articles en multitud de revistes –Ajoblanco, El Viejo Topo, El Temps…-. I “País perplex”, i “Tots els colors del roig”.
El sociòleg fou un cul d’en Jaumet des del punt de vista vital, intel·lectual, polític. Era una de les mirades valencianes i polítiques que més aviat vaig començar a sovintejar. M’interessà, molt i molt, la situació valenciana i els assumptes referits a una nova esquerra roja, verda i violeta, que, més tard, vaig aprofundir i dotar de densitat amb la freqüentació del dirigent comunista i pensador de talla internacional Manuel Sacristán i de la lectura acurada del Mestre Joan Fuster.
El país, el País Valencià, la vida quotidiana, les relacions home-dona, la nova esquerra … foren temes recurrents en la seva trajectòria,
Nascut políticament al Partit Socialista Valencià, se n’anà tot fundant Germania Socialista, i participà, més endavant en la lluita antinuclear i en diverses batalles. Va encapçalar, penso que en 1979, una candidatura al senat, en companyia del Moviment Comunista del País Valencià i de diversos grups d’esquerra radical, la qual tingué un interessant i quantitativament important consens electoral. També col·laborà amb Ca Revolta.
Vull dir, per últim, que part de l’enorme interès i amor que sento pel País Valencià, li dec al bo d’en Josep-Vicent.
Descansi en pau.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Res a veure amb el Sr. Esteve !
Cordialment.
Josep-Vicent Marqués com a professor universitari de la Facultat de Sociologia.
Que com a tal ha estat un professional d’importants mitjans de comunicació fets en espanyol i ha escrit llibres reflexius.
El pensament de Josep-Vicent Marqués és defineix en que el més important de vegades no és el que fas, si no allò que no has fet.
I per tant hom pot tirar de menys la seva manca d’activitat blocaire pública que tot home d’esquerres deu practicar amb l’intercanvi, confrontació per el debat i progrés en la renovació d’idees a banda de la seva activitat amb el mercat professional.
Era un dels slogans de la campanya unitaria per portar a Marqués al senat, molta gent s’ha oblidat de com i quan va ser eixa campanya que amb un gran entusiasme va portar Josep Vicent per tants i tans pobles.