Pere Meroño

Ens fem ressò del documental “Bon cop de falç”, coproduït per L’Avenç, que s’estrenarà a TV3 el proper dimarts 9 de setembre. Basat en el llibre de Jaume Ayats,” Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional”, publicat per L’Avenç, el documental explica, a través d’entrevistes, d’actuacions musicals i fins i tot d’escenes ficcionalitzades, la història d’una cançó que ha esdevingut himne. En el número de setembre hi trobareu una entrevista amb l’escriptor irlandès Colm Tóibín, i un article de Xavier Torres en què reflexiona entorn de l’escassa incidència de Pierre Vilar en els debats internacionals sobre el fet nacional. Recuperem un text de Lev Trotski,1934, sobre una eventual República Catalana independent. Albert Branchadell traça alguns paral·lelismes entre Dinamarca i Catalunya, tot arrencant d’una visita de l’escriptor H.C. Andersen a Barcelona. En les “ciutats invisibles” que recorre Marc Andreu, és el torn dels barris perifèrics de Badalona de La Salut i Llefià. En l’apartat de ressenyes, Genís Barnosell fa un repàs a les novetats editorials relacionades amb el Tricentenari del 1714 i Maria Campillo llegeix la correspondència a l’exili entre Josep Carner i Armand Obiols (…)

. Editorial. La fi del pujolisme… el pujolisme ha arribat a la seva fi, i els components messiànics que infonien part de la seva força al que es va presentar sempre més com un moviment que no pas com un partit, són del tot incompatibles amb l’onada de regenació democrática que viu Catalunya, auspiciada tant per un moviment sobiranista com pels moviment socials, que exigeixen un país nou.

. El cos inert d’un xiclet cheiw. Marta Rojals. “El televisor del menjador se l’endurà el Pau, que el vol per a no sé què. Ja li he dit que es prepari per llogar una grua. Fa quinze anys el van pujar dos goril.les esbufegant per les escales, perquè no cabia a l’ascensor; als replans encara s’hi veuen les rascades…”.

. Entrevista: Colm Tóibín. L’escriptor que ve d’un silenci. Josep M. Muñoz. “A Irlanda, després de la independencia, hi ha haver una guerra civil: alguns ho volien tot, la República i tota l’illa, i altres ho volien de forma gradual. I la meva família era en el bàndol republicà: o tot o res!”.

. Un debat i una absència. Pierre Vilar i la discussió de les nacions i el nacionalisme. Xavier Torres Sans. Vilar va ser durant força temps no solament un analista prou sistemàtic i rigorós en aquesta mena d’assumptes –les nacions, el nacionalisme, el patriotisme-, sinó fins i tot un pioner o –si més no- un “solitari” en la matèria.

. Andersen a Barcelona i altres histories. Albert Branchadell… No va ser fins l’any 1920 que la promesa de plebiscit va reviure. El Tractat de Versalles va estipular que “la frontera entre Alemanya i Dinamarca es fixarà de conformitat amb la voluntat de la población” dels comtats.

. Trotski i la república catalana. Pelai Pagès. L’estiu de 1934, el dirigent revolucionari Lev Trotski adreçava una carta al Secretariat Internacional de la Lliga Comunista Internacional, en què feia diverses consideracions critiques sobre la situació política a Catalunya i no dubtava a reclamar una República Catalana encapçalada pels treballadors.

. Badalona: immigració i democràcia de via estreta. Marc Andreu. Tota una paradoxa a Badalona, on les 65.000 persones de la Salut i de Llefià tenen ara dos centre sanitaris de proximitat però segueixen sense tenir cap llibreria.

. Jaume Garau. L’eficiència del compromís. Pere Antoni Pons. Militant de jove del PSM, economista, professor, els seus professors preferits foren Antoni Castells, Ernest Lluch i Antón Costas. Garau treballa a Barcelona Mèdia amb la direcció de la pròpia empresa, Regioplus.

. La ruptura del 1714. Gernís Barnosell. L’autor de l’article recomana tres títols sobre el tema. Joaquim Albareda i Joan Esculies. La guerra de 1714. Barcelona. Pòrtic. 2014. Antoni Espino. Pàtria i llibertat. La Guerra de Successió a Catalunya. Catarroja: Editorial Afers. 2013. Eduard Puig. La resistència catalana: Barcelona 1713-1714. Eumo Editorial. 2014.

. Les liaisons amistoses i “La Mirada” indiscreta: l’obi i el príncep. María Campillo. L’edició d’un volum de correspondència entre Armand Obiols i Josep Carner , entre 1947 i 1953, ens permet conèixer bé, en primer pla, figures de primer ordre sobre un paisatge de fons, el d’un exili que s’allarga i es fragmenta en mil bocins.

. @l_avenç. Número 404. Setembre de 2014. 72 planes. Barcelona.

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!