Pere Meroño

Visita als diferents actes de l’11-S. Al monument a en Rafael de Casanovas: gent aglomerada, col.locació de flors, cant dels Segadors, algun crit, i algun xiulet.

Al llarg del carrer del davant, persones que s’ho miren. També els estands: Òmnium Cultural; Maulets, ERC; MDT; PSAN …

Al Fossar de les Moreres, acte polític unitari (?). Un miler de persones. Vells discursos en boca de gent nova. Paraules dites i repetides, d’allò més gastades; gairebé les mateixes que durant els anys 80 i 90.

Iguals paraules; la mateixa política; idèntic fracàs; gosaria dir.

Al Fossar em sembla albirar l’estand de l’MDT, d’Endavant-OSAN, d’ERC, de la Coordinadora Obrera Sindical-COS …

Cares, poques, de temps pretèrits. Moltes de noves. Alguns canvis, ara, en relació al passat: ERC és la incontestada i irreversible força dominant de la galàxia independentista. Dins de l’independentisme més esquerrà, s’ha produït un relleu: PSAN i MDT hi compten força menys, qui mana, en aquests moments, és Endavant.

Tant se val: massa grups, iguali vell  discurs; cap renovació ni d’anàlisi, ni de continguts, ni de postes. Poca entitat orgànica, del conglomerat partidista; força prim l’arrelament; cap traducció política ni electoral significativa.

Per què? Hi manca, és el meu parer, llegir la realitat del país tal qual és; no pas com ens agradaria que fos; i, sobretot, no pretendre imposar una visió fossilitzada ni unilateral a la població sinó prendre’n nota del seu distanciament, deserció, o indiferència, quant al que diu i fa l’anomenat moviment català d’alliberament nacional.

Finalment, i aprovat l’estatut de la “Moncloa”, una valoració curta i clara: un gros fracàs tant d’ERC –què ha jugat malament, dilapidant part del seu capital polític, i hi ha perdut. I de la resta de l’esquerra que vol la independència la qual ni s’ha fet sentit prou, ni tampoc no ha estat escoltada.

En fi, qüestió de rumiar, ser autocrítics, i fer un pensament (més encara quan ens esperen, aquí al Principat, llargs anys de domini electoral del PSC-PSOE), això, esclar, si es pretendre incidir en la realitat per canviar-la. Altrament, ja se sap, continuar amb el qui dia passa any empeny. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!