Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
Estudi a Carretes amb Sant Pau. Un sol ambient. Amb bany. Per entrar a viure, ara. Molt assolellat. (…)
100.000 adhesions per un Estat propi!
11 metres quadrats. Només 82.000 euros.
La història comença quan la coneguda immobiliària GRUPASSA, posa a la venda l?esmentat infrahabitatge ubicat al cor del Raval, al barri vell de Barcelona, altrament coneguda com la ciutat dels prodigis i les meravelles.
Bé, només és un exemple més de cobdícia. De pura, miserable, i inabastable cobdícia. No es tracta del primer cas. No, senyora. Ni serà pas l?últim.
Els barris on van a raure els nous catalans i catalanes són poblats, també, per gentola sense escrúpols ?molts d?ells abillats amb camises del millor teixit i corbates de seda d?importació-.
En l?hora i el temps del capital a ningú no li crida l?atenció un fet com aquest. Ni que el senyor Botin, del Santander, s?embutxaqui milions d?euros/l?any ?més que cap altre banquer d?Europa-.
Tornant als pisos, les autoritats hauran de fer complir la llei i caldrà que sancionin, exemplarment, la immobiliària/les immobiliàries que fan i desfan tot per la pasta. Per cert, i atès que les sancions són força minses i la inflació és alta, s?hi hauran d?apujar.
I, sobretot, no us oblideu del nom de la immobiliària, es GRUPASSA. Repeteixo GRU-PA-SSA.
Ara que el que domina és el campi qui pugui, l?abús, la cobdícia, i etcètera, ens cal més i millor Estat. Algú que vetlli per l?interès comú. Per l?interès general. Ni que sigui per parar els peus als escanyapobres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
"Ara que el que domina és el campi qui pugui, l’abús, la cobdícia, i etcètera, ens cal més i millor Estat." Excel·lent exercici d’autocrítica sobre els valors que impregnen la nostra societat catalana i el seu futur. Enhorabona.